Sense Joan Fuster, els valencians seríem molt més mediocres que ara, més província que la pitjor de les províncies. Només cal pensar en la categoria dels presidents de la Generalitat, fins fa un any, o en una autoritat catòlica de moda com Canyizares o en una alcaldessa com Rita Barberà. Poden ser, tots plegats, més mediocres? Tots els que pertanyem a la societat valenciana, com que vivim immersos en la mediocritat, n’estem tacats, com a mínim. És com l’aire, viu arreu. I procura que no sure res, com més mediocres, millor. Per això, la mediocritat oficial valenciana intentà silenciar i, fins i tot, fer desaparèixer Joan Fuster (amb bomba i tot), el nostre millor escriptor del segle XX. Els centenars d’escriptors valencians d’hores d’ara, li devem molt i hem d’aprendre molt encara de les seues actituds.
