Però aquesta terra, creava gent lluitadora, com a tot arreu, quan la vida es fa feixuga. I algunes persones d’aquesta població van voler ser més. No més riques, no més valorades, no més poderoses. Van voler ser més elles mateixes. Van voler ser més generoses i lluitar pel tresor de la seua llengua. Així, van començar a pensar en el com i en el quan, i es posaren a treballar de valent.
Passats 30 anys, i producte d’un treball sistemàtic, aquest poble no tan petit, fins i tot prou més gran ara, ha duplicat els seus parlants. Un 20% de persones viu en la llengua que millor explica eixe poble, el seu poble. Perquè les llengües de cada territori són la clau de volta que millor interpreta la seua realitat, la seua essència.
Aquesta setmana s’ha celebrat el 9è marató de l’èuscar a Lasarte-Oria, un poble de Gipuzkoa molt proper a Sant Sebastià. El primer va ser fa trenta anys, quan tot començava a rodar. I en aquesta ocasió l’organització i tot el poble amant de la llengua ha llançat un “órdago” amb la seua participació, per apostar per l’augment de l’ús de la llengua. Més enllà de les 40 hores d’activitat ininterrompuda en èuscar que emmarcaven les 8 edicions anteriors de la marató que s’ha fet cada quatre anys, enguany el repte consistirà en mantindre durant 40 dies la flama del comportament assertiu a nivell lingüístic. Per a això, gairebé 1.000 persones han pres el compromís de parlar en èuscar arreu i més de 1.900 el de ser parlants passius -assenyalant-se amb un distintiu, evidenciaran que estan preparats per a un interlocutor euskaldun -parlant basc-. Després dels 40 dies es faran unes enquestes als participants, així com mesuraments a peu de carrer per tal d’arreplegar dades de tipus quantitatiu i qualitatiu, que donen informació rigorosa del que suposa un canvi de conducta lingüística.
Per al mes de juny de 2017 s’esperen els resultats de l’estudi que es durà a terme a la Universitat del País Basc (EHU), però ja m’atrevisc a avançar que seran espectaculars, si més no en el termini curt de temps. Sabem que quan la gent s’encomana d’actituds positives relacionades amb la llengua, a dins d’una comunitat lingüística, es produeix un efecte expansiu, podríem dir que revolucionari. I també sabem que el terreny guanyat als costums i els prejudicis limitadors mai no es perden per ells mateixos. Només la negligència institucional sistematitzada podria evitar que els percentatges d’ús de la llengua es tornen a duplicar en un període molt més curt que eixos famosos 30 anys.
Membre d’Euskaltzaleok Valentzia
