La qüestió és la següent: podran els seus successors capitalitzar i rendibilitzar la credibilitat que s’ha guanyat Washington gràcies a les noves relacions amb La Havana?
Obama va mantenir una reunió de poc més d’una hora amb el màxim mandatari cubà, Raúl Castro, després de permetre que Cuba assistira a la cimera per primera vegada des que aquestes reunions van començar a produir-se a l’any 1994.
El president americà va anunciar que la presidenta de Brasil, Dilma Roussef, havia acceptat realitzar una visita a l’estat de Washington aquest juny, després de cancel·lar la de 2013 com a conseqüència de les intervencions que havia rebut el seu telèfon.
Fins i tot Obama va xarrar breument amb el mandatari veneçolà, Nicolàs Maduro, qui tan sols uns moments abans de l’encontre havia ‘despotricat’ sobre la ”política exterior imperialista dels Estats Units d’Amèrica” amenaçant amb presentar una petició perquè Estats Units posara fi a les sancions imposades a diversos funcionaris veneçolans acusats de violar els Drets Humans.
“El món de la política i la diplomàcia és, en gran mesura, un món de grans símbols”, va anunciar el diari The New York Times en un editorial de fa uns mesos titulat “Una nova era a Amèrica”.
Però per a no perdre el costum, Barack Obama no va tornar a casa sense haver cobrat per part d’algun dels màxims exponents dels països. Castro va criticar els Estats Units amb gran èmfasi per tot l’historial d’opressió contra l’illa. El testimoni de Raúl el van arreplegar els presidents de Veneçuela, Argentina i Bolívia.
Obama no va complir les expectatives de retirar Cuba de la llista de països que patrocinen el terrorisme. Aquesta decisió desconcerta diversos mandataris a més d’impedir que els dos estats tornen a obrir les seues ambaixades. Per contra, a una regió cansada d’animositat mútua i perplexa per culpa del bloqueig econòmic des dels temps de la Guerra Freda, el simple fet que els dos presidents es tractaren amb respecte i sense hostilitats es considera un gran pas.
Tal vegada el més important va ser el canvi de to a les reunions d’aquest any. Les acusacions dels estat llatins que tendien a dominar els encontres passats es van col·locar en segona fila quan Raúl Castro va titllar d’“honest i humil” el president nord-americà i es va disculpar per deixar-se portar per la retòrica revolucionària.
El problema serà veure com aprofita Estats Units el considerable capital polític acumulat en aquesta regió per a abordar assumptes com la corrupció, la impunitat, la dèbil democràcia entre d’altres.
Obama va reconèixer els problemes a la roda de premsa abans d’abandonar la cimera, advertint que els Estats Units ha abandonat l’esperança d’arribar a implantar una vertadera democràcia a l’illa de Cuba.
“Tenim opinions molt diferents de com s’ha d’organitzar la societat i jo vaig ser molt directe amb ell respecte que no deixarem de parlar de temes com la democràcia, els drets humans, la llibertat de reunió i la llibertat de premsa “, va afirmar Obama.
Però per a Estats Units, fer comprendre el seu punt de vista a la regió, seguirà sent un problema quan els líders es postulen amb “primer ordena tu ta casa”, davant la polarització de Washington i els propis problemes nord-americans amb la justícia.
“Aquestes societats no reaccionen especialment al que Washington vol o fa, i no ha sigut així des de fa molt temps”, va explicar Julia Sweig, acadèmica de Cuba i Brasil de l’Escola Lyndon B. Johnson d’Assumptes Públics a Austin, Texas.
La influència dels Estats Units en la regió s’ha vist menyscabada, pot ser paradoxalment, per l’avanç de la democràcia des dels anys 70 i pel floriment de l’economia, amb els veïns del nord com a principals socis comercials. Com a conseqüència, els interessos interns superen als regionals, especialment quan Estats Units està utilitzant tàctiques de mà dura.
A les seues observacions als dirigents mundials a la reunió, Obama va reconèixer les imperfeccions de la societat americana però també va demanar als amics que no es fixaren massa en el passat ni els utilitzaren com a cap de turc.
“Estats Units no ha pretès ser perfecte”, afirma. “Supose que podem passar molt de temps parlant de queixes passades, i crec que és possible utilitzar de tant en tant els Estats Units com a fàcil excusa pels problemes polítics que puguen estar passant en l’intern.
“Però això no produirà progrés”, va continuar Obama. “Això no solucionarà els problemes dels xiquets que no saben llegir, que no tenen prou per menjar. No farà que els nostres països siguen més productius o més competitius en l’economia global. “
Desafortunadament, el món sencer ha albirat trets d’autoritarismes en presidents elegits democràticament a Nicaragua, Veneçuela, Equador amb Panamà inclòs, on l’amfitrió del encontre, Juan Carlos Varela, va ser elegit l’estiu passat per ciutadans irritats amb el seu predecessor Ricardo Martinelli.
Fins ara, els intents americans per arribar a un consens regional amb una gran agenda (des del canvi climàtic fins a la droga) han sigut minats per les seues negatives a tindre relacions amb Cuba i voler aïllar Cuba. En reunions anteriors el bloqueig era un tema central.
“Tot i que subsisteixen diferències realment significatives en la regió, a l’apartar el problema de Cuba crec que veurem a més dirigents llatinoamericans parlar de democràcia i drets humans”, ha indicat Arturo Valenzuela, qui va ser subsecretari d’Estat per a Assumptes Hemisfèrics i actualment és professor de la Universitat Georgetown.
Ell preveu que les potències regionals, com Brasil, podrien recompensar la reconciliació dels Estats Units amb Cuba assumint una posició més ferma davant Veneçuela.
Valenzuela va dir que alguns temes de la cimera van rebre escassa atenció dels mitjans de comunicació (com voler pal·liar la desigualtat, el clima, fomentar les organitzacions no governamentals) podrien guanyar importància fins i tot a La Havana.
“Mentre hi haja més societat civil independent, aquesta podria pressionar per propiciar canvis des de dins “, ha precisat. “D’ací és d’on ve tot.”
Eric Hershberg, director del Centre d’Estudis Llatinoamericans i Llatins de la Universitat Americana a Washington, va assegurar que Obama ha estat guanyant terreny en la regió. No sols amb la mà cap a Cuba, sinó també per les seues accions executives en les migracions, per permetre que gent sense autorització per viure al país obtinga la residència legal.
“Ara veurem si el govern pot mantindre aquest impuls de compromís amb Amèrica Llatina i d’interès en els temes que importen a la regió”, ha advertit.
“Estats Units”, ha afegit Hershberg, “necessita evitar quedar atrapat en disputes improductives que semblen un retorn als temps de la mà pesada dels Estats Units a la zona.
