La hipocresia de la societat capitalista occidental, submergida en una immensa voràgine consumista, sembla no tindre límits.
I no només per part de les grans corporacions multinacionals, que utilitzen el treball esclau en països del tercer món o en vies de desenvolupament per fabricar els seus productes a preus més competitius i inundar d’ells les seues enlluernadores botigues situades al cor de les grans urbs occidentals, sinó també per part de la població (una part d’ella) que sembla presa d’un afany consumista il·limitat, sense importar-li massa la dubtosa procedència dels productes que compren.
Fa uns anys, l’Organització Internacional del Treball ja denunciava que uns 12 milions de xiquets menors de 14 anys treballaven en les anomenades fàbriques de la suor del tercer món produint la roba, les joguines o els ordinadors que compra Occident.
En aquells dies es publicava també el Llibre negre de les firmes de marca, un extens i ben documentat treball realitzat per dos periodistes austríacs que van passar una llarga època investigant sobre aquestes pràctiques, arribant fins i tot a fer-se passar per proveïdors d’alguna de les empreses que investigaven per tal de comprovar de primera mà la veracitat de la informació que anaven obtenint. Aquests periodistes van descobrir coses com que a les fàbriques d’Indonèsia s’acomiadava les dones durant la menstruació perquè no perderen el seu temps en anar al bany durant les hores de la feina, o com els pesticides utilitzats en algunes plantacions han ocasionat morts i problemes de fertilitat entre els treballadors centreamericans.
Recentment, el diari digital Canal 311 va publicar un article en el qual novament es denunciava les grans corporacions que utilitzaven sistemàticament aquestes pràctiques, i que vull aprofitar per difondre a través d’aquest bloc com a denúncia d’aquesta situació.
Aquestes són les empreses esmentades en aquest article:
–Hanes LL Bean i Gymborree, que utilitzen el treball forçós infantil en les seues plantes de producció de cotó d’Uzbekistan.
–Nike, la major companyia mundial de calcer esportiu, posseeix 11 fàbriques a Indonèsia que produeixen, utilitzant el treball esclau, 55 milions de sabates cada any (només un parell de cada 50 es ven als consumidors indonesis, la major part s’exporta als Estats Units).
-Les persones que treballen en explotacions agrícoles que exporten productes com la pinya, el cautxú, el cotó, el cacau, el te i les flors proveeixen les principals marques de processament d’aliments com Kraft, Nestlé i Dole. Aquestes empreses violen els drets dels treballadors en àrees com salaris, hores de treball, llibertat sindical i l’exposició a productes químics perillosos o tòxics.
-L’Empresa taiwanesa Foxconn, que dóna feina a 1,2 milions de persones només a la Xina, incompleix flagrantment les lleis laborals i fins i tot carrega contra la dignitat dels seus treballadors per produir aparells electrònics de la forma més ràpida i barata possible. Companyies com Apple, Amazon, Dell, Hewlett Packard, Nintendo, Nokia o Samsung es beneficien d’aquesta situació. Hi ha xiquets i adolescents treballant sense contracte, privats de llibertat i en condicions insalubres durant més de 72 hores a la setmana per un salari de 0,88 euros al dia.
-L’Empresa nord-americana McDonalds utilitza a la Xina el treball de menors de 14 anys. Per mitjà d’una companyia xinesa, City Toys, McDonald fabrica ninots de peluix per molt pocs diners a l’hora. El 20% de la plantilla, uns 400, són menors i dormen en una nau en llits sense matalassos ja que no tenen diners ni per adquirir el permís de residència.
Com poden veure, la tan esbombada globalització s’ha convertit en l’instrument perfecte de les grans corporacions industrials (i financeres) mundials per estendre el treball esclau, realitzat en pèssimes condicions salarials i laborals arreu dels països del tercer món. Totes elles s’emparen sota un mantell d’encobriment i d’impunitat en un sistema neoliberal de lliure mercat que podríem qualificar sense equivocar-nos massa de criminal.
