Després de la Llei Mordassa, rebutjada fins i tot per l’ONU mateixa, ara ens obsequien amb la Llei de l’Embut, una reforma electoral com només podia parir aquest govern.

Segons sembla ja no tenen suficient amb la tramposa llei d’Hont, que regala escons al qui més té, com si diguérem el que feia Robin Hood però a l’inrevés: llevar-li als pobres per a donar-li als rics. Així sovintegen resultats com el de les eleccions municipals del 2011 a Madrid, on el PP va traure el 49’7% dels vots i es va quedar amb el 54’4% dels regidors. O les autonòmiques del 2011 a la Comunitat Valenciana, on el PP va traure el 48’6% dels vots i es va quedar amb el 55’6% dels diputats. O les anteriors eleccions generals, també del 2011, on el PP va traure el 44’6% dels sufragis i es va quedar amb el 53’1% dels diputats. Majories absolutes de premi per al partit que té tots els seus extresorers imputats per corrupció

Ni tan sols els val ja amb la discriminadora barrera del 5%, que per exemple en les recents eleccions autonòmiques va deixar fora de joc EUPV malgrat obtindre un 4’3% dels sufragis, en un repartiment igualitari li hagueren tocat 4 diputats però com no va arribar al 5% es va quedar amb zero diputats, res, conjunt buit. Igual que durant tantes altres confrontacions anteriors els va passar als Verds i fins i tot al Bloc/UPV. Quina opinió li mereix açò al lector/a?

A tot l’anterior s’afigen, a més, d’altres avantatges per als grans partits tan importants com els majors espais electorals en els mitjans de comunicació públics, les suculentes subvencions estatals, els crèdits bancaris, alguns d’ells fins i tot condonats, etc.
Doncs bé, encara volen més i ara a corre-cuita perquè se’ls acaba la legislatura es trauen de la màniga, com a bons tafurs, una llei que promet rematar la feina de l’anterior llei electoral municipal. Pel que s’ha filtrat als mitjans, aquesta llei “preveu una prima de regidors equivalent a la majoria absoluta per al partit que obtinguera més del 35% dels vots i almenys una diferència de cinc punts a la següent candidatura. Eixa mateixa prima l’aconseguiria la llista que haja aconseguit almenys el 30% dels sufragis i una diferència de deu punts amb el segon més votat. Quan no es produïsca cap dels anteriors suposats, es farà una segona volta entre les llistes que hagueren obtingut més del 15% dels vots, quedant expressament prohibides les coalicions o unions de candidatures. I en eixa segona volta, si hi ha una candidatura amb més del 40% dels vots o set de diferència pel que fa a la segona, se li adjudicaria la meitat més un de regidors, la resta es repartirien en funció dels resultats de la primera volta. De no produir-se eixos supòsits, es repartirien els regidors segons la primera volta”.

Protestes del 15N.
O siga que ells, que solen ser el partit més votat perquè tenen el suport dels mitjans de comunicació massius i dels poders fàctics, amb només traure un 35’1% o un 30% o fins i tot un simple 15’1% dels vots es podrien quedar amb la meitat més un dels regidors i bingo!, una altra majoria absoluta. Amb l’avantatge afegit de les segones voltes excloents per als minoritaris. Olé la seua pseudodemocràcia! A tal llei haurien de dir-li Llei de l’Embut, un àlies més que adequat perquè en el fons planteja allò tan típic de “l’ample per a nosaltres i l’estret per a tots els altres”.

Ingenu i optimista per naturalesa, jo pensava que si diversos grups s’uneixen abans o després de les eleccions i sumen molts més vots i alguns regidors més que el partit més votat, poden i han de governar i així milloren la qualitat de la democràcia perquè són més representatius, més competitius, més diversos i més creatius; per exemple, en l’Ajuntament de València el PP ha sigut el més votat amb un 25’7%, no obstant açò, el tripartit suma el 47’2%, no és doncs més lògic que governe el tripartit? A més sempre serà més difícil que es corrompen i tiren mà a la caixa comuna uns quants que un sol, perquè en ser diferents es vigilen més i es fiscalitzen els uns als altres, de fet quan més ha proliferat la corrupció ha sigut precisament quan hi ha hagut majories absolutes.

Però sembla que no ho veu així aquest govern des dels elevats cims on mora, encara que potser simplement que se’ls acaba la ganga i no saben què fer per a seguir mantenint-la… En fi, si del que es tracta és de llevar-li representants als altres i seguir manant per damunt de qualsevol eventualitat, fins i tot sense la majoria absoluta ni amb els col·leguilles de Ciutadans, el que han de fer és resumir la nova Llei de l’Embut en aquest “Article únic: En les pròximes eleccions municipals es reservarà al PP la meitat més un de tots els regidors en cada municipi. La resta de partits concurrents es repartiran, en proporció als respectius vots, la meitat menys un dels regidors”. I punt final, s’ha acabat la democràcia. Si de totes maneres açò és una oligarquia rància, infame i insostenible…

Protesta 14-N.
De debò, el règim sorgit dels Pactes de la Moncloa, en 1977, està tan summament podrit que no cap ja reformar-lo, o el superem o ens enfonsem definitivament en aquest femer neocon. De manera que els partits a l’esquerra del PSOE, amb els sindicats i els col·lectius socials més progressistes han de promoure un canvi radical per a elaborar una nova Constitució i organitzar un nou règim que recupere i amplie els molts drets que hem perdut en aquesta etapa i en les anteriors, marcant-se com a tasca prèvia i prioritària vacunar les institucions contra la corrupció, auditar els grans comptes i tancar els lladres almenys fins que retornen el furtat i malbaratat. Per la seua banda el PSOE haurà de depurar-se a fons i no plegar-se a les pretensions del PP, perquè si dóna suport a coses com aquesta Llei de l’Embut, estarà condemnant-se a desaparèixer de forma lamentable.

Comparteix

Icona de pantalla completa