Hi ha un llibre de Francesc Pérez Moragón “Himmes i Paraules. Misèries de la Transició Valenciana”, Ed. Afers, 2012 on es fa una diagnosi d’aquesta estafa que és Lo Rat Penat i la RACV; també Santi Cortés ha escrit alguns llibres sobre la història de Lo Rat Penat, des de la seua fundació per Constantí Llombart, Teodor Llorente, fins a Adolf Pizcueta, Ciril Amorós o Nicolau Primitiu Gómez, Carles Salvador, Joan Fuster, Josep Giner, Manuel Sanchis Guarner, etc. durant la dictadura franquista, quan Lo Rat Penat, el del passat, feia cursos de valencià normatiu, de les Normes de Castelló de 1932, fundats per González Martí i dirigits per Carles Salvador; quan realment es treballava per ensenyar el valencià com una variant importantíssima del català i es portava a poetes, amadors de la llengua i intel·lectuals de les Illes Balears, del Principat i de tot el País Valencià perquè del que es tractava era de defendre i conrear la nostra llengua, [valenciana, balear i catalana] davant les imposicions de l’espanyol, que volia exterminar-la per tots els mitjans i imposar el castellà. De fet, grans filòlegs, pedagògs i defensors de la llengua catalana, com Vicent Pitarch, de l’Institut d’Estudis Catalans, Antoni Ferrando de l’AVL, Ferran Zurriaga, Carme Miquel, Antoni Bargues, Enric Tàrrega, Dindin Puig, Mª Jesús Badia, etc. estudiaren a Lo Rat Penat d’abans de 1978.
Nosaltres, els valencians i catalans del País Valencià, ens alegrem que facen aquest escrit insultant i denigrant perquè -amb aquests escrits infames- mostren, a tot el públic valencià, balear i català, el desgavell, la poca vergonya i la capacitat corruptiva a què poden arribar aquests lacais de l’estultícia, altrament dits, moniatos’, amants del moniato major del Regne de València, que malden tractant de dividir, enfrontar, impedir la recuperació del valencià, col·laborant en el tancament de RTVV i tots els mitjans en català i cercant l’extermini del valencià-català al nostre País per tots els mitjans, tot i que incórreguen en el ridícul, en l’estafa i en la il·legalitat absoluta. De fet, a partir del 1978, quan expulsen violentament un dels nostres millors filòlegs valencians, Manuel Sanchis Guarner de Lo Rat Penat, amb enganys, tampes i inflant el cens dels membres de Lo Rat Penat amb ajuda de les entitats feixistes de l’OJE i el Frente de las Juventudes, com em contaren els germans Senent i acusant, en una cacera de bruixes miserable, a Sanchis Guarner de ser catalanista’ i fou fet fora a puntellons per tal d’imposar les seues tesis analfabetes, castellanistes i feixistes en contra de la unitat de la llengua, en contra de la germanor lingüística i cultural entre el País Valencià, Catalunya, les Illes, l’Alguer, Andorra, la Franja i el Rosselló. Unitat de la llengua i cultiu de la germanor que està a la base de l’origen de Lo Rat Penat fins al 1978 i els dirigents actuals des del 1978 fins ara, súbdits de l’extrema dreta espanyolista de València, han convertit en un esperpent dedicat a atiar la discòrdia, sembrar zitzània i fer antivalencianisme i anticatalanisme. Perquè la llengua i les seues variants, dis-li valencià, balear o català, els importa “mig ouet”.
A tot el panfletet indigne, indecent i desvergonyit, se n’aprofiten de Constantí Llombart, Teodor Llorente, d’Adolf Pizcueta, Ciril Amorós i Nicolau Primitiu Gómez, si jo fóra familiar d’alguns d’aquests senyors valencianistes els denunciaria al jutjat de guàrdia per estafa i apropiació totalment indeguda de prohoms valencians, insignes i dignes, que conrearen el valencià, posant com a exemple -als seus escrits- la recuperació de la nostra llengua a Catalunya, que tingueren molts amics escriptors al Principat i a les Illes, que es dugueren a València i anaren a Barcelona i a Mallorca, escrivint Odes a Barcelona des de València (Llorente), que lluitaren per agermanar culturalment, lingüísticament i espiritualment tot el domini lingüístic i cultural valencià-balear i català; que ara, aquests senyorets infames que quasi sempre parlen en castellà i no són capaços de llegar la nostra llengua a llurs fills ni a llurs néts, es burlen de nosaltres els valencians, balears i catalans del País Valencià i de la resta dels Països Valencians, Balears i Catalans, amb cinisme, bastardia i mala fe. És un insult a la intel·ligència i una mostra d’analfabetisme i de miserabilitat absoluta. Són uns corruptes que viuen de l’engany i de la mentida i el nou govern valencià quan perda el PP les pròximes eleccions, s’haurà de fer una auditoria per denunciar i demanar responsabilitats penals als qui s’han gastat els diners dels valencians, malbaratant-los, balafiant-los i cremant-los en bufes de pato i enganyifes contra el valencià, com les subvencions a Lo Rat Penat i la RACV per tal d’impedir la normalització lingüística del valencià a la societat valenciana i l’extensió social de la nostra llengua a tots els àmbits. Lo Rat feixista des de 1978 ha actuat de fre contra el valencià.
Com van indicar el professor de llatí de Xàtiva, Agustí Ventura i el doctor Ramon Trullenque d’Alcúdia, a la tertúlia de Bausset al Micalet, instrumentalitzen de manera bastarda els “nostres” escriptors de l’antic Rat Penat, els defensors de la unitat de la nostra llengua i cultura catalana de Lo Rat Penat de finals del segle XIX i del segle XX fins al 1978 per al seus objectius espuris de destrucció i boicot a la nostra llengua, en cap moment esmenten -aquesta gent de Lo Rat Penat- les Normes de Castelló, de 1932 que aconsegueixen dur el valencià a l’actualitat, com ens conta Josep Daniel a “Les normes de Castelló en la societat valenciana actual” a la Veu del País Valencià: “És per això que ens cal saber qui era Lluís Revest, Gaetà Huguet, Carles Salvador, Adolf Pizcueta, Lluís Fullana, i moltes altres persones que es convertiren en protagonistes d’aquest fet excepcional. I ens cal saber per què s’arribà el 1932 a eixe consens imprescindible per al futur del valencià, per què uns i altres abandonaren estèrils posicionaments personals en benefici de l’acord i la concòrdia. Sols així ens adonarem que la resposta és ben senzilla: perquè per damunt de tot, aquells valencians pensaven en el futur de la seua llengua, perquè per damunt de tot, sabien que només des de la unió i el pacte es podia dur a terme una dignificació del valencià, perquè per damunt de tot, eren conscients del moment històric que vivien. «L’ocasió és oportuna» manifestava solemnement el manifest de Taula de lletres valencianes el juliol de 1930”. Contra tot açò, els de Lo Rat Penat, des del 1978, provinent de les institucions franquistes, amb ideologies espanyolistes, de la dreta de tota la vida, falangistes, feixistes i nazis, s’han oposat al reconeixement de les Normes de Castelló, a la unitat de la llengua i a la coordinació del valencià, balear i català de tot el nostre domini lingüístic perquè han volgut imposar el castellà a totes totes i destruir el valencià per a desfer-ho tot i que no es construesca. I ho han fet tot açò, per tal d’exterminar el valencià, altrament dit, com deia Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés i Enric Valor, el nostre català de València.
Després d’un debat tertulià sobre aquests poques vergonyes, de l’actual Rat Penat anticatalanistes i antivalencians, decidírem no fer cap article de resposta col·lectiu per a no donar-los cap importància, perquè no se la mereixen, segurament no tenen cap estudi filològic i si hi ha algú que el té s’ha prostituït -pel seu modus vivendi- per a defendre allò indefensable, per cinisme i corrupció intel·lectual, política, ètica i moral; alguns apuntaven la conveniència de posar-los una denúncia a les institucions, al jutjat de guàrdia, perquè estan subvencionant a aquesta indigna entitat antivalencianista de manera il·lícita i il·legal i que calia demanar als partits polítics del País Valencià de l’oposició que es comprometen a no continuar finançant una entitat que sosté posicions divisionistes, delinqüents de l’odi i de l’apologia del terror, postures contràries a les universitats valencianes, a les Normes de Castelló i a l’AVL, que es permet insultar tots els qui no combreguen amb els seus desgavells filològics, que unes vegades opten per accentuar, d’altres per no accentuar, acceptar castellanismes com “sorprendent”, arrogant-se el dret a manipular la nostra llengua sense cap criteri més que el caos lingüístic, que gosen parlar en nom de tot “el poble valencià”, des de la més supina ignorància; ells, s’han definit molt bé, són “els rectors de la ignorància” que critiquen i el president d’aquesta entitat corrupta i il·legal, subvencionada amb els diners de tots els valencians i catalans és un petit homenet sense cap llicenciatura en filologia, un senyor analfabet en la nostra llengua, que fou seminarista a Montcada, llavors parlava en castellà i sembla que rebia totes les hòsties per banda de la gent de les comarques valencianoparlants perquè deien que ja era un imbècil i un cretí; segurament, allò li va crear un trauma als anys seixanta, per això, ara intenta carregar-se el valencià i treballa, amb subvencions de les institucions “valencianes” per tractar d’exterminar la nostra llengua sencera que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, amb les seues variants i diversitats que l’enriqueixen i la tornen més forta com una mata de jonc que deia Ramon Montaner, des de Xirivella, al Segle d’Or valencià.
Al final del seu escrit, els de Lo Rat, reconeixen les suculentes subvencions que han rebut dient que ser agraïts és de ser ben nascuts’ (i de llepaculs!), “Per això hem de recolzar i agrair al President de la Generalitat i a tots aquells que des del seu lloc de direcció polítics, són capaços d’enfrontar-se a (sic) la “casta universitària” en defensa de les Senyes d’Identitat del Poble Valencià”. És lògic que recolzen i donen suport a Fabra, que tan ha fet pel valencià tancant RTVV i impedint que no puguem veure TV3 ni escoltar Catalunya Ràdio, que ataca la definició de Valencià’ del Diccionari de l’AVL, que li retalla els diners i amenaça en tancar-la mentre augmenten les subvencions a Lo Rat Penat i a la RACV, que fa tant, el president Fabra, per la recuperació del valencià atacant, la consellera d’Educació, la immersió lingüística al sistema educatiu valencià i tancant les línies en valencià, com denuncia Escola Valenciana i els sindicats de l’ensenyament, aplicant la llei Wert de castellanització dels xiquets valencians, balears i catalans de tot el nostre domini lingüístic… El president Fabra és un exemple per als farsants de Lo Rat Penat perquè sempre parla en valencià; per a rematar la infàmia de Lo Rat Penat, d’herència franquista, esmenten “copiant els vells polítics republicans, “contra el catalanisme som bel·ligerants” i signa la miserable, indecent i indigna Junta de Govern de Lo Rat Penat, a València, 30 d’octubre de 2014. No sabem si es refereixen als republicans’ que estaven en contra de reconèixer el valencià a l’escola durant la II República, o els que s’oposaven a aprovar l’Estatut d’Autonomia el 1936, o al·ludeixen als republicans i feixistes, ambdós nacionalistes espanyols, partidaris de bombardejar València, Barcelona, Xàtiva etcètera i destruir el valencianisme, el mallorquinisme i el catalanisme, com deia Josep Giner, que és el mateix perquè compartim totes les senyes d’identitat, no sabem si es refereixen als que deien “España antes roja que rota”, com deien Calvo Sotelo, Azaña i Juan Negrín…
Aquesta Junta de Lo Rat hauria de ser acusada per delicte d’incitació a l’odi i apologia del terrorisme. Òbviament, els de Lo Rat Penat actual, des del 1978 fins ara, són uns feixistes, la veu de llur amo, insignificant i repugnant, d’aquells que tracten d’exterminar el valencià-balear-català. I a això li dediquen tots els esforços com a sangoneres, “casta política panxacontenta” i antiuniversitària, analfabeta i corrupta que són. Farem una auditoria perquè reten comptes pels diners que han robat als valencians, amb subvencions institucionals, per a renegar de la nostra llengua, boicotejar-la i negar que la terra siga redona, com deia Galileu. Faren que tornen els diners amb interessos. Els agraïm a aquests poca-vergonyes -tanta barra com tenen- perquè amb aquest anticatalanisme i antivalencianisme, subvencionat per la Generalitat, la Diputació i l’ajuntament de València, el que fan és alimentar les nostres ganes d’exercir, com a valencians i catalans, el dret a decidir, el d’aconseguir la independència de l’estat espanyol de tot el territori valencianoparlant o catalanoparlant, que, passeu-me el mot, “és el mateix”, vulguen o no vulguin, i si no ho tenen clar que estudien una mica.
Membre de la Plataforma pel dret a Decidir del País Valencià
