Durant 24 hores he aparcat la meua col·laboració diària a La Veu del País Valencià, a fi de saber amb una certa perspectiva si havia estat massa contundent amb la vicepresidenta de la Generalitat per la qüestió de la castellanització del seu nom. Però no, de contundent, res. Potser sí que molest d’haver caigut en el parany de la reiteració infinita sobre la llengua. I de llegir alguns comentaris que em fan pensar si el finançament tan avariciós que ens “dóna” Madrid, no es correspon amb el nostre nivell mental. Volent canviar el sentit de la columna, no puc, perquè m’arriba una informació intolerable, segons la qual Madrid llevarà la pensió als escriptors que guanyen més del SMI (9.172’8 euros per al 2016). Ignominiós! Un càstig a la llibertat literària, al qual hauríem de respondre amb desobediència civil.
