Avui al matí he estat escoltant a la ràdio (a casa no posem la televisió fins a l’hora de dinar), la compareixença de Rita Barberà, l’alcaldessa de València al llarg de més de dues dècades, i ara mateix, senadora per designació autonòmica (això hauríem de revisar-ho).

La veritat és que no donava crèdit a tot el que estava escoltant, tanta és la poca vergonya de tots aquests personatges que han estat tants i tants anys administrant els nostres diners, i que es pensen que tenien dret a fer i desfer, sense haver de retre comptes a ningú de nosaltres.

Gràcies que l’escriptor Juan José Millás estava a la ràdio, comentant les declaracions de l’exalcaldessa de València. Aleshores, he pensat que no sóc cap paranoic, ni res per l’estil, perquè ell ha manifestat que tothom hauríem de sentir-nos indignats per les seues afirmacions (així em sentia jo), en les quals sembla que ella és totalment impune, que tots els altres són els roïns (els partits de l’oposició, que vés per on…, ara són els que manen).

Segurament, encara li sembla poca cosa tots els casos que apunten clarament el seu partit (el Partit Popular), al seu finançament il·legal, basat en tot el més mesquí del tarannà humà (tràfic d’influències, prevaricació, comissions il·legals, amiguisme, etc.), i estic referint-me a casos tan flagrants, com ara el Cas Gürtel, el Cas Nóos, el Cas Imelsa, així com l’Operació Taula, de rabiosa actualitat, per no parlar de la Púnica, encara que aquesta afecta més el PP madrileny.

Doncs ella encara s’atreveix a engegar el ventilador i escampar tota la merda, dient que els altres tenen una biga a l’ull i tanmateix critiquen la palleta al seu… Paraules de l’Evangeli (com no? Són tan “beatos”!), com el mateix Francisco Camps, que ben aviat també haurà de retre comptes, mentre va presentant tesis doctorals per solucionar el problema de la governabilitat de l’Estat sota les benediccions de l’Arquebisbe de València, aquell que de tant en tant proclama algun acte de fe per a defensar la unitat d’Espanya, la conversió dels infidels, o la salvació dels blasfems…

I a tot açò, ella havia convocat la roda de premsa perquè havia acceptat declarar davant del jutge del Cas Imelsa, però no ha deixat clar com, quan, ni en quines condicions ho farà.

El que sí que ha deixat ben clar és que no pensa dimitir…

Només faltaria!

Comparteix

Icona de pantalla completa