La cirereta del pastís

¿O son una las dos?…”
“Dos patrias” -José Martí-

La visita que el president Barack Obama ha fet a Cuba romandrà en la Història com una fita inesborrable. Ha estat la primera visita d’un president dels Estats Units a l’illa, des de la revolució del 59, i encara que el president nord-americà Calvin Coolidge, va estar a l’Havana l’any 1928, ho va fer en una Conferència Internacional de Nacions, tanmateix, el president Obama ho fa acompanyat de la seua família, en visita oficial, com va deixar clar fa any i mig, quan ell i Raúl Castro anunciaren al món de manera sorprenent la normalització de les relacions diplomàtiques entre els dos països.

Sembla que el president Obama no li ha demanat a Raúl Castro cap canvi polític, perquè confia que el començament de les relacions entre les dues nacions serà el motor del canvi, quelcom semblant al que va passar a l’Estat espanyol als anys seixanta. El seu raonament i deixar el futur canvi polític en mans dels cubans, pense que ha estat molt intel·ligent, i que no es deu, com diuen alguns crítics del seu partit, i també des de l’oposició, a un excés de vanitat i d’afany de protagonisme, (encara que cal recordar que es troben immersos en plena efervescència electoral).

Per la seua part, haurà d’acabar definitivament amb el bloqueig del seu país als cubans, un embargament comercial que ja ha començat a alçar-se de manera molt subtil, i que s’ha demostrat un autèntic fracàs com a mesura política per fer caure el règim castrista, al llarg de més de cinquanta anys. La decisió correspon al Congrés dels Estats Units que, malgrat estar dominat pel Partit Republicà, tot fa pensar que no tardarà massa temps en produir-se.

El poble cubà assisteix amb esperança a l’apropament dels dos governs, i espera que tinga una repercussió en les seues economies, maltractades tots aquests darrers anys, sobretot després de la caiguda de l’URSS, que havia estat el seu aliat fidel. També corre el perill de caure en el capitalisme més salvatge, com va passar precisament en aquells països de l’Est d’Europa. Esperem que els cubans siguen més prudents i que tinguen molta sort en la nova etapa, que falta els farà, amb tots els voltors i taurons que intentaran treure’n profit de la situació.

Sembla que aquesta visita ha estat la cirereta del pastís, ara que finalitza la seua estada a la Casa Blanca. Al gener de l’any vinent, entrarà un nou mandatari (esperem que no siga Trump), i de ben segur que tothom recordarà aquesta fita històrica aconseguida per la seua empenta personal. El president Obama no ha volgut fer-se la foto amb Fidel. Ha preferit posar amb la silueta del Che Guevara. També hagués estat la cirereta al final de la llarga vida del revolucionari cubà, però així s’ha convertit en un gra en el cul del vell barbut.