M’han comentat que, segons l’organització, el 25% del cartell de l’Homenatge a València eren dones. Què voleu que us diga!, a mi els comptes m’ixen torts, tret que, a l’hora de traure el percentatge, hi inclogueren els genets dels cavallets del Corpus de Castelló i els integrants de les danses guerreres de la Todolella perquè porten falda. La realitat és que -deixant fora els Aurorers de la Vall d’Uixó, les colles de dolçainaires, Al Tall, Carraixet i els diferents cors-, fins a l’esperada reaparició de Lluís Llach, les veus baixes havien guanyat per golejada, concretament per 18 a 3 (Mireia Vives, Clara Andrés i Manuela Alandes, de Sèrman Mànser)…, i, segons es pot concloure veient els grups que havien de tancar la Festa per la Cultura, de llavors ençà la distància no degué més que augmentar.
Bromes i seriositats a banda, el cert és que el “poble que camina i que ningú podrà parar”, el poble que té “un nom molt clar: País Valencià!”, el componen homes i dones, dones i homes que tant saben eixugar amb el motxo un escenari com musicar i cantar. I hi calem tots i totes, i no podem sinó reivindicar, amb les Carraixet, més presència pública femenina a tot arreu i en tota època de l’any.
I, per si no ho sabeu, Fusa Activa ha creat una base de dades amb les dones del món de la música del País Valencià que s’hi han adherit.
Passeu-la als vostres ajuntaments, i a les entitats que coneixeu, i feu-la rodar, si us plau! Així farem realment País!
