En el cas que no acceptem penjar-nos de la inèrcia i la resignació, els valencians haurem de capgirar la situació i abandonar els llocs de la cua, de totes les cues. Caldrà, doncs, utilitzar al màxim les nostres energies i activar allò que ara es diu sinergies o potenciació de la mescla d’energies. En la vessant econòmica sembla que comptem amb una eina modesta, si bé pròpia, valenciana. Després del saqueig institucional (?) de les entitats d’estalvi valencianes per part del PP i de la reestructuració del sector, només n’ha quedat una no afectada: la Caixa d’Ontinyent. Desconec per complet si és prou consistent i eficaç per al projecte valencià a d’hores d’ara. Els economistes ens n’haurien de parlar. I els ciutadans obrir-hi compte. Sempre que la Caixa d’Ontinyent siga la nostra Caixa.
