El futbol és el veritable opi del poble.
Serà una nova religió?
-KARL MARX?-
Ara que ja s’acaba la temporada de futbol, amb la Lliga, de la que el Barça ha estat el campió “in extremis”, malgrat que encara ens resta la “Champions”, “l’Europe League”, la Copa del Rei, i la mare que els va parir (després de tot açò, haurem de patir l’Eurocopa de seleccions), volia donar la meua opinió sobre aquest tema del futbol.
És veritat, el futbol és l’opi del poble (almenys d’una gran majoria). Tot passa a un segon pla si guanya el teu equip, No comprenc com persones preparades, amb criteris coherents amb les idees que de sempre han professat, perden tot el seny en quan parlen de futbol. En aquestes converses no valen raons, i no hi ha cap sentit de la mesura.
La veritat és que no sé a què comparar-ho, però potser és molt semblant a les guerres tribals d’antuvi. Cadascú estava al seu bàndol, encara que aleshores no podies triar. Ara, potser pots triar, però els mitjans de comunicació ja s’encarreguen de posar-te pels ulls què et convé triar… Tot està mediatitzat i així la suposada llibertat de premsa no és tal com indica el seu nom. Aquesta popularitat del futbol ha fet que els mitjans de comunicació (sobretot les cadenes de televisió) hagen trobat un filó per a guanyar més audiència.
Els programes semblen ser conduits per autèntics “hooligans”, i l’objectivitat dels periodistes ha desaparegut per complet. Ja no parlen de les jugades, de les tàctiques, ni de res que tinga a veure amb l’esport del futbol (un esport que a mi personalment em sembla preciós, i que l’he practicat amb fruïció). Ara és més important parlar de la vida íntima dels cracks, del “marujeo”, i de les bajanades que s’inventen. És tot una còpia del periodisme que fan en programes com el “Sálvame”, on s’escridassen i s’estiren del monyo, sense cap educació, i que també s’ha traslladat darrerament als programes de debat polític. El mateix dóna si estàs veient un programa d’esports, un debat polític, o un “reality” de la premsa del cor. Els tertulians no es tallen gens ni mica per defensar els colors d’aquell que paga.
Pense que és lamentable, i que la culpa és de tots els que veuen aquests programes de merda. Ningú no diu ni pruna, i sembla que tothom ha acceptat aquesta situació (almenys la gran majoria). Sembla que tots estan ben pagats sempre que parlen del seu equip, i aquells que protesten ho fan perquè al seu el deixen de costat, bé siga per que té poca repercussió mediàtica, o per raons polítiques. Aleshores, tiren foc per la boca, però la veritat és que no van al moll de l’os. Pense que tots són el mateix:
Uns autèntics rucs!
