No es tractava d’una convocatòria àmplia, els que assistíem a l’esdeveniment érem gent situada, com podeu imaginar, al camp el nacionalisme valencià d’esquerra, crítics en algunes ocasions amb les vacil·lacions anterior de l’aleshores President Albinyana, ja que alguns de nosaltres demanàvem més política d’esquerres i de país, que en aquell instant, però, no negàvem els nostre suport sincer als seus darrers passos envers una via autonòmica plena, en base a l’article 151 de la Constitució.
Albinyana, i millor encara el seu període de governant, podrien ser objecte d’una anàlisi ja més equànime, abandonat pel seu partit va anar radicalitzant-se i aproximant-se a posicions més escorades cap un autonomisme més “nacional”, més exigent, mantenir la bandera de les quatre barres, com féu a finals del 1979, volia expressar un cert canvi en relació a la direcció d’un estatut coherent amb allò de ”llibertat, amnistia, estatut d’autonomia”, en poques paraules, quelcom diferent al que seria l’Estatut que poc després es va pactar, puix amb les quatre barres, implicàvem la continuïtat amb aquell esperit de lluita o reivindicació.
Per cert, conec a altre company que conserva altra ensenya igual, es tracta de Paco Orts que guarda la de l’ajuntament del seu poble, Silla.
