Precisament això que comptava Jesús Huguet en l’article que vàrem publicar el passat abril, “Principi i final” de Josep Lluís Doménech“, m’ha fet cercar cap altre qualificatiu que també condensés tot el que volem dir del mestre Josep Lluís.
Comenta Huguet, en un llenguatge primmirat, diríem que és un “home renaixentista”; en un llenguatge rural, l’anomenaríem com esforçat llaurador de tota mena de cultius.
Potser en un llenguatge contemporani, jo, humilment, afegiria que Josep Lluís és un activista.
He tingut la sort de conèixer a Josep Lluís des de fa uns 10 anys. No massa per parlar amb profunditat de la seua obra i vida. Això sí, cap dels meus encontres amb el mestre m’han decebut. Ara me n’adone d’allò lluny que estic, en tant aprenent d’activista, d’arribar-li a la sola de la sabata al mestre. Tal vegada, no per nombre o qualitat, l’èxit de totes i cadascuna de les mampreses d’aquest personatge rau en la sapiència acumulada per tantíssimes hores de feina i dedicació al conreu de la literatura, la pedagogia, la filosofia, la investigació i l’activisme.
Així doncs, tanquem el cercle: home renaixentista i llaurador de tota mena de conreus. I activista.
Permeteu la insistència. He de donar-li el valor que li pertoca a eixa mena d’obsessió que acompanya al personatge. A més, juguem amb l’avantatge de la subjectivitat pròpia de la definició de les percepcions. Ja hi haurà qui remarca les milers de titulacions i obres publicades. Els meus anys de compartir amb Josep Lluís han estat llargues converses al voltant de l’estratègia, de l’orientació i del consell temperat propi del llaurador marcat a foc per milers d’hores de sol i per la intel·ligència adobada de les perennes estades davant els estudis de l’home renaixentista.
Així doncs, l’activisme i la militància, termes coetanis a aquesta mena d’etapa de mega connexió, potser fou la darrera aportació vital del Josep Lluís. Restaran les obres i els conreus, però perseverarà, el temps que hom desig, un flaire d’esperança i gratitud immensa, riu avall, per tanta escola i pau. Gràcies mestre.
