Vivíem en el franquisme més dens i depriment abans que Joan Ribó fóra nomenat alcalde de València. Rita Barberà i els seus adherits no eren res més que un sainet franquista, que, amb els personatges de la Generalitat, ens ha afonat en la misèria als valencians. Misèria econòmica i misèria de consideració com a societat. I si això no ho detecten alguns valencians és perquè els mitjans de comunicació no els ho fan saber. Tot plegat és conseqüència de la por i la submissió d’un personatge que secretament desitjava ser ministre a Madrid i Madrid abans el va posar a la Generalitat per a desconnectar el País Valencià d’un futur esperançador. Aquella etapa negra i llarguíssima l’ha closa Joan Ribó, que només dient que la cosa més natural és que València es diga en valencià, ha donat una lliçó de dignitat.
