Allò que coneixaem sota el terme impressionisme construeix avui un tipus de pintura especialment que arriba a la gent, fins i tot, al gran públic, aquell que sol anar als museus, cal recordar com la majoria dels pintors que van encetar tal reacció en contra de l’art figuratiu tradicionals, allà a finals el segle dinou, van ser trencadors i toparen amb moltes dificultats per aconseguir el vist i plau dels crítics i del públic. Ara qualsevol museu que aspira a ser visitat ha de poder exhibir algunes sales dedicades a l’impressionisme. Incidir sobre la qüestió, posar de manifest que també nosaltres podem oferir una aportació al modernisme, és una bona idea i una forma més d’incentivar la nostra autoestima, ja que a fi de comptes en la mesura que l’art valencià estiga a l’abast de la ciutadania es pot fer país, o comunitat com ells i elles diuen.
Un parell de detalls que vull afegir, no tant en quant a crítica, sinó com una mena de suggeriment. El primer és més material, es tractaria de plantejar el tema del horari de visita a l’exposició, ja que a les set de la vesprada es tanca, jo mateix el primer dia que vaig anar tan sols tenia un quart d’hora de temps . Crec que valdria la pena platejar com a mínim ampliar un poc els temps de visita. I ja, per acabar, al meu parer les obres exposades corresponen a uns artistes situats majoritàriament a l’entorn del cap i casal, la mostra haguera estat més interessant amb major presència d’artistes d’altres comarques del país, com seria el cas del sud, d’Alacant per exemple, no retinc els noms, però fa un mesos en una estada a l’esmentada ciutat veig veure una retrospectiva en aquests línia prou bona, i no puc oblidar el pintor del meu poble, Xàtiva, Guiteras, que fou amic i deixeble de Rusiñol.
Finalment, només afegiré que malgrat no ser un exposició exclusiva de Sorolla, artista que com veiem genera sempre cues, observació que faig sense negar-li els seus mèrits, he vist que hi havia gent a la sala, bon senyal.
