Immigracionalisme

Els mitjans de comunicació juguen un paper cabdal en la formació de l’opinió pública i en la visió que, com a ciutadans, tenim d’allò que ens envolta. Les narracions de la realitat formulades pels mitjans generen imatges necessàries per a la comprensió ciutadana i l’adquisició d’informació per a la participació política i social. Els periodistes, que teòricament sempre busquen aproximar-se el màxim possible a l’objectivitat, tenen la responsabilitat que aquestes construccions mediàtiques s’assemblen el més possible a la realitat, doncs.

Així, els mitjans tenen la capacitat de crear imatges, percepcions, de construir discursos. Per aquesta raó, en molts casos es construeixen marcs estereotipats que calen amb força en la població i que alimenten actituds com el racisme i la xenofòbia. Els mitjans, com la premsa i la televisió, són responsables d’això, i més encara quan aquestes projeccions mediàtiques es contaminen amb discursos populistes i malintencionats. De vegades, els professionals de la comunicació no són capaços de detectar aquestes actituds perquè es limiten a reproduir el discurs imperant. En molts casos, ni els llibres d’estil inclouen com fer referència a aquests assumptes.

Tots hem vist exemples en els últims mesos als telenotícies i a les capçaleres dels diaris més importants de l’Estat. Es continua assenyalant la procedència, la religió o inclús la “raça” de les persones immigrants sense que aquesta informació aporte res significatiu als fets. Aquest tipus d’etiquetes alcen barreres intersocials i ajuden a construir un discurs de caire xenòfob; la creació d’un imaginari que diferencia el “nosaltres” i l’”ells”. L’enfrontament.

Els intents d’arribar a Europa per part de persones sol·licitants d’asil polític segueixen marcant l’agenda mediàtica. Campanyes internacionals, com el “Refugees Welcome”, i la sensibilitat de molts ajuntaments valencians amb voluntat d’acollir refugiats al nostre país ha de combatre aquesta malvada imatge que venen els mitjans i fer front a aquells miserables que intenten traure rèdit polític del drama humanitari.

El terme “immigracionalisme” fa referència a la suma entre immigració i sensacionalisme. La lluita contra aquest passa per la reivindicació de termes respectuosos i de la deontologia professional. El simple fet, com apunten nombrosos estudis, d’utilitzar el concepte “persones” aporta dignitat al relat. La tasca principal del periodisme en aquest sentit passa per la recerca d’un llenguatge inclusiu, respectuós i neutre. Humanitzar les notícies i explicar els contextos en què es desenvolupen aquests conflictes. És una feina de totes i tots.