La Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística (ELEN) és una entitat formada per més d’un centenar d’associacions de tot Europa. Totes tenen en comú que treballen en benefici de llengües minoritzades. Algunes són també llengües minoritàries, és a dir, amb pocs parlants. No és el cas de la nostra, que figura entre les llengües mitjanes d’Europa, i té més parlants que moltes de les que sí que tenen estatus oficial a la Unió Europea.
‘Minoritzades’ significa que estan políticament subordinades a unes altres, i sotmeses a discriminació. En la pràctica, vol dir que han estat o són (generalment, les dos coses) objecte d’intents d’extermini, per part d’algun estat, que fa tant com pot per establir i mantindre la supremacia d’una llengua dominant.
Una de les armes psicològiques més habituals del supremacisme lingüístic és infondre el sentiment de desemparança o indefensió en els parlants de la llengua minoritzada. Fer-nos sentir com individus estrambòtics, que pretenen coses estranyes i forassenyades, com ara viure en la seua llengua, tal com ho fan els parlants de l’idioma dominant, en la d’ells. Per a a conseguir això, els resulta molt útil que pensem que la situació que vivim és molt particular; que només ens passa a nosaltres.
És fals. Més de 50 milions de persones a Europa viuen situacions semblants a les nostres: parlen idiomes que, tot i ser els seus, els del territori on viuen, no tenen cap reconeixement oficial, o en tenen només de manera incompleta. En som molts més dels que nosaltres mateixos ens pensem que som. I una clau important per a fer-nos forts és trobar-nos i unir-nos. Saber molt bé què ens fa iguals, quantes coses compartim pel fet de parlar llengües minoritzades, i què podem fer, tots junts, per a millorar les nostres condicions.
Això és, fonamentalment, el que pretén ELEN, i l’objectiu central de la trobada que aquest cap de setmana celebrarà al Centre Octubre de València. Aquest dissabte se celebrarà la reunió de la junta directiva d’ELEN i una sessió oberta de treball en què participaran, com en la del president de Kontseilua, Paul Bilbao, el Secretari General de la Carta Europea de les Llengües, Sixto Molina, l’eurodiputada Marina Albiol, el Director General de Política Lingüística d’Astúries, Fernando Padilla o el professor de la Universitat de València, Rafael Castelló.
