Sentint-me jo també provincianitzat i amb el complex d’inferioritat corresponent, no faig ací sinó advertir i advertir-me sobre aquest aspecte col·lectiu i, per tant, també individual. Pel lloc de naixement quedem marcats de per vida: tindrem unes oportunitats o no en tindrem. Serem, doncs, una cosa o una altra. És a dir, serem víctimes d’una desigualtat derivada de la valoració desigual dels habitants d’uns territoris. Aquest és un principi bàsic per a comprendre la realitat valenciana. Penseu en el Congrés de Madrid. Per més greu que siga el to dels seus membres o per més citacions literàries que amollen, solen dir una quantitat de bajanades imponent. En diuen tantes que també nosaltres ens les hauríem de permetre, les bajanades, i no tindre por de dir la nostra sobre tot allò que desitgem.
