Des que he sigut pare, una de les coses que més m’ha preocupat ha estat com despertar l’interés dels meus fills cap a l’escola. Durant molt de temps, he estat raonant-ho amb altres pares i buscant i llegint articles d’autors qualificats en aquest tema i la primera conclusió que n’he pogut extreure és que no és gens fàcil. Deduccions, per descomptat, n’he tret més, i amb l’experiència que he viscut a casa amb els meus pares, he pogut copsar la importància de certs comportaments que són essencials per aconseguir aquest repte.
Per començar, hem de partir de dues premisses importantíssimes. La primera, que és pràcticament impossible que cap centre educatiu puga influir en el clima d’aprenentatge de casa i, la segona, que ens hem de conscienciar bé del valor de participar des de casa en l’educació dels nostres fills. Per tant, el paper que juguen els pares i la seua influència en l’actitud dels seus fills envers l’escola és primordial. Amb tot, com podem ajudar-los?
– Els pares hem de tenir expectatives altes, però raonables, cap als nostres fills. En molts estudis s’ha demostrat que si creiem en el seu potencial i els fem veure que n’esperem un bon rendiment acadèmic, els resultats milloren. Però atenció, la inserció de la paraula raonable en la oració anterior no és banal. Tothom sap que no tots tenen les mateixes capacitats ni a tots ens motiven ni ens agraden les mateixes coses. Els casos de pressions excessives per part dels progenitors cap als seus propis fills són més comuns del que pareix i el que en principi és una actitud correcta, pot acabar convertint-se en un autèntic calvari per a molts alumnes.
– Els pares hem de parlar amb els nostres fills, especialment sobre l’escola. Estic convençut que aquestes converses influeixen més en el rendiment acadèmic que no altres mesures parentals, com supervisar els deures, prohibir la televisió, etc. Que parlem amb els nostres fills i els ajudem, no ens eximeix de responsabilitzar-los de les seues obligacions i han de ser conscients que els resultats que puguen aconseguir són el resultat del seu treball i els seus esforços. D’estudis i articles que ens expliquen com preguntar els nostres fills el que han fet a l’escola hi ha molts i coincidisc totalment amb ells en molts punts. Aconseguirem més fàcilment la seua atenció si els fem preguntes del tipus “Què és el que més t’ha agradat hui?” o “Conta’m alguna cosa que t’haja fet riure”, que no si els preguntem directament coms els ha anat en l’escola.
– Els pares han d’ajudar els fills a desenvolupar actituds positives cap a l’aprenentatge i uns bons hàbits de treball. Tenir un despatx a casa, un lloc que es dedique expressament al treball i que tota la família identifique com a tal, sense televisió, sense interrupcions, plàcid i calmat, agradable, on puguem tindre gran part dels llibres de la casa i una taula suficientment gran com perquè més d’una persona puga fer feina és un molt bon punt de partida. I que els teus fills vegen que l’utilitzem assíduament, fa que ells prenguen interés per un espai al qual se li pot traure molts avantatges.
Tenir una actitud positiva respecte de l’escola és essencial. No es tracta d’ensenyar-los, sinó d’elogiar-los els esforços. Ni els ho podem ensenyar tot, ni assegurar-nos que afrontaran la vida com cal, però sí que podem ensenyar-los a prendre decisions, a ser constants i planificats, a gestionar les crisis o a demanar ajuda quan cal.
– Per acabar, he deixat el que per a mi és el punt més important. Aquest és el centre de gravetat on podem fonamentar els comentaris anteriors, el punt de partida que farà més fàcil tota la resta. Els pares han de llegir als fills o amb ells. Ací és on podem marcar la diferència. Hi estic absolutament convençut. La importància de la lectura com a base de l’educació està fora de cap mena de dubte i no podem deixar als centres educatius la responsabilitat d’aconseguir alumnes lectors. La passió per la lectura s’aprén a casa. Si nosaltres llegim, si gaudim llegint, les probabilitats que els nostres fills ho facen són molt més altes. Que et vegen amb llibres entre les mans, a l’habitació, damunt la tauleta de nit, que reserveu temps per a la lectura, deixant de banda la televisió, llegir periòdics, còmics, que a casa es comente quant que vos ha agradat llegir cert llibre o algun article periodístic, que llegiu a la vostra parella algun passatge que trobeu encisador, entrar a llibreries, acudir a la biblioteca municipal… Són moltíssimes coses les que podem fer, que no requereixen cap esforç i amb les quals obtindrem uns resultats excel·lents. La principal responsabilitat que els nostres fills lligen, la tenim els pares, i ha de ser un objectiu primordial.
Com vos he comentat a l’inici, durant un temps, he estat buscant informació i de tot el que he trobat, l’article que més m’ha agradat, que aglutina tot el que he pogut trobar en altres llocs i el qual recomane que llegiu és “
El paper de les famílies en la millora de l’escola i del sistema educatiu” d’Annie Kidder. I una de les seues conclusions és la que vos indique tot seguit: “Potser, hi ha un excés de criança a l’escola i un excés de docència a casa. Ni les escoles poden esperar que els pares facen de mestres dels seus fills, ni els pares esperar que les escoles els eduquen”.
Andreu Ahullana projectes educatius
