Respecte la nostra edat, les restes d’Homo sapiens més antigues s’han descobert a Etiòpia i tenen 195.000 anys, una antiguitat similar a la calculada per els mitocondris femenins, que situen l’antecessora de tots els humans actuals a l’Àfrica Oriental fa uns 200.000 anys. Per tant la nostra espècie té aproximadament eixa edat, poca cosa si la comparem amb els 220.000.000 d’anys d’existència de mamífers, i quasi res si la comparem amb els 4.500.000.000 d’anys que li calculem a la Terra; així, si eixos 4.500 milions d’anys es condensaren en un sol dia, els mamífers haurien aparegut a les 22h 49′ 36” i els éssers humans a les 23h 59′ 56”, és a dir, 4 segons abans de completar-se aquell dia còsmic.
Potser per això, per la nostra joventut evolutiva, ens comportem com ho fem, i damunt ens atrevim a dir-nos H. sapiens, perquè observant-nos objectivament i estudiant a fons la nostra història, allò de savis resulta més que dubtós. De fet, durant el 99% de la nostra existència com a espècie hem cregut que la Terra era plana, que tot l’Univers girava al voltant de nosaltres i que érem al cim de la creació. Sols durant els últims segles hem aconseguit superar aquests errors, per cometre d’altres nous a continuació: errors cosmològics, geogràfics, físics, químics, biològics, de salut, econòmics, etc.
Doncs de tot açò tracta aquest assaig, dels principals errors que hem comés des que inventàrem l’escriptura, de com els hem anat solucionant i del que hauríem d’haver aprés de cadascun. Un llibre que presentem el proper divendres 14 a les 19:30h al Casino d’Algemesí. Anima’t i participa!
