Com ocorre en quasi totes les guerres, la majoria de les víctimes eren ciutadans absolutament indefensos, obedients, innocents, que no sabien ni per què els havien arrossegat a aquella guerra l’emperador nipó i els seus ministres, generals, banquers, sacerdots, etc. I tota aquella panda d’assassins, directes o indirectes, continuà regnant/manant/explotant el poble japonès després d’acabar la guerra, concretament el ‘diví’ emperador Hirohito fins a 1989.
Per la seua part Truman i els seus còmplices dels USA es justificaren dient que havien llançat les bombes per rendir els japonesos i estalviar vides (!), no obstant el Japó ja estava extenuat i amb una poca pressió més s’hauria rendit definitivament. La raó més important fou mostrar el seu poder als soviètics, que estaven avançant imparables pel nord d’Europa, demostrar-los qui era l’amo del món que emergia de les cendres de la II Guerra Mundial; però de poc els valgué perquè la URSS s’afanyà i prompte fabricà les seues armes nuclears. El ben cert és que a Hiroshima i Nagasaki massacraren 250.000 xiquets, dones, vells, joves, rics, pobres, etc., i de pas desencadenaren la guerra freda, un gran negoci per a les corporacions armamentistes i una bona excusa per a les posteriors invasions.
Doncs bé, 70 anys després hem aprés alguna cosa d’aquella tremenda salvatjada?
Però aquell crim massiu, com molts d’altres, mai va ser jutjat ni castigat; algú va dir que “qui mata una persona és un assassí però qui mata milions, i guanya, és un gran estadista, un dirigent poderós”. I gràcies a la guerra freda, hui tenim apuntant-nos a tots més de 20.000 míssils nuclears, fabricats en nou països, molt més potents que aquells primers i que podrien acabar no una sinó deu voltes amb l’actual civilització. De rebot, a l’ombra dels míssils sorgiren les centrals nuclears, primer per a proveir els isòtops necessaris per a fabricar les bombes i després pel gran negoci que suposa la seua construcció, de manera que ara hi ha més de 400 arreu del món.
Així doncs, realment hem aprés alguna cosa d’aquells infernals 6 i 9 d’agost de 1945? No ho sé, el que sí tinc clar és que no hem d’oblidar-ho, almenys perquè no torne a ocórrer mai més.
