Gràcies i a reveure artífexs de la desfeta

Sovint passa que les coses més obvies són les que més costen de pair. Així, per a construir una nació en calen nacionalistes, i per a fer la independència, independentistes. Als Països Catalans vivim ara un moment de frustració important, al Principat teníeu la independència a tocar i se n’ha anat per les clavegueres, al País Valencià havíem aconseguit situar el valencianisme polític al centre de la política i ho hem llençat a les escombraries. Ambdós situacions guarden certs paral·lelismes, i segur que no és coincidència. En ambdós casos ha sigut un discurs maximalista el que ha dut a la desfeta. Al Principat, tothom pensava que hi hauria un acord de Junts pel Sí i les CUP (jo inclòs), però enlluernats com estàvem pel mateix procés, no vam voler escoltar el que deien les CUP, que en el fons no era distint al que deia Podemos, és a dir P’s deia estar a favor del dret a decidir per decidir-ho tot, i tots vam interpretar, correctament, que de fet no ho volien això del dret a decidir sobre la independència.

Les CUP deien que volien la independència però de tot el que suposés “l’ancien règim”, és a dir el mateix que P’s, i els fets ho han demostrat, les CUP volen la independència per a fer possible el seu programa polític, sinó, doncs no la volen. Al País Valencià és una mica el mateix, Compromís ha crescut sobre la base del nacionalisme, i ara fa servir aquesta base per a construir una altra cosa que ningú sap molt bé què és, però podem resumir que treballa per regenerar l’esquerra espanyola des de l’assumpció d’un discurs social maximalista, inviable i que ja se sap no influirà en la política de l’estat, tot enfrontat al més clàssic discurs de construcció del País, talment com el discurs de les CUP. No ha importat, en el cas valencià, que tot l’esforç quedi diluït en un partit espanyolista dominat per les elits, de la mateixa manera que a les CUP no li ha importat trencar el treball de molts durant tants anys i enfortir l’unionisme com mai ho havia estat.

Avui som del tot conscients que el referèndum que proposa Podemos, la independència per la qual diuen lluitar les CUP, o el programa social que volen els que des de Compromís han forçat un pacte amb Podemos, són del tot quimeres irrealitzables.

En qualsevol cas en podem extreure algunes ensenyances per al futur, car la gent hi és, els nacionalistes progressistes no hem desaparegut del País Valencià, com tampoc ho han fet els independentistes al Principat. L’únic que ha desaparegut han sigut les estructures amb què ens havíem dotat per a assolir els nostres objectius. Ara, al País Valencià, haurem de treballar al si del Bloc per reconstruir la situació, cosa que no serà fàcil, ni de bon tros. I al Principat caldrà afrontar les eleccions de març amb una oferta potent i clara. En ambdós casos no es tindrà tanta força com pensàvem que teníem però és l’única forma d’avançar. En aquesta etapa del nostre procés d’alliberament nacional ja sabem, que per assolir la independència no podem comptar amb les CUP al Principat, i si mai es presenta a la resta dels Països Catalans, tampoc en els altres territoris; ni amb la gent d’Iniciativa del Poble Valencià per a construir el País Valencià. Reconec que es fa dur, però és el que hi ha, ara la pilota està a les mans de cada una de les persones que encara creuen en el País, i no és poca cosa, així que no ens desanimem, estem millor que fa uns anys, tot i que encara queden lluny els objectius de llibertat del nostre Poble, els valors que representen encara hi són: llibertat, democràcia, participació, tolerància i solidaritat.

Bonaventura Casanova
Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià