L’espai de l’exposició és a la Sala Ferreres, precisament el lloc on hi era l’antiga Escola de Belles Arts, en la qual va estudiar Genovés durant els anys immediatament posteriors a la guerra civil, circumstància que marcaria la seua vida, donat que la seua era una família dels que havien perdut, com em va comentar en alguna ocasió.
Hi ha gran nombre de gent que pot dir moltes coses, amb autoritat, sobre els valors artístics de l’obra de Joan Genovés, com simple ciutadà, però, que estima l’art i es situa en posicionaments d’esquerra. Una primera visita a l’exposició m’ha aproximat a la força que projecten uns llenços, amb el protagonisme de la gent davant, en alguns casos, de la repressió, en altres, anant cap endavant. El moviment, el procés social, els desitjos, la protesta, la necessitat d’ajuntar esforços i aspiracions… Tot això, però, sense perdre de vista els valors de l’expressió artística, els colors, la figura, la dinàmica.
Cal aprofitar l’avinentesa, ja que exposicions com aquesta en tenim poques. D’altra banda, tenim un deute amb aquest artista, que ha exercit de valencià defensant, en moltes ocasions, les causes de les nostres reivindicacions com a país. L’exposició Crowds us ofereix gaudir d’un art ple de gran dosi de compromís, de classe, de poble, d’humanitat; segur que passar una estona al museu serà una bona opció per aquests dies, i, a més a més, en els temps que corren de regressió pepera.
