Des del principi d’aquesta presumpta investigació delictiva, des del PP han eixit molts diputats, ministres i exministres proclamant que es compadien de la situació judicial de Rodrigo Rato, que ho sentien molt per ell, que es declaraven amics seus des de fa molts anys i que continuarien sent amics seus passara el que passara judicialment; més o menys aquestes frases les han dites, Martínez Pujalte, també immers, presumptament, en afers de corrupció i mafiositats diverses, el president del Congrés de Diputats i sembla que s’ha reunit Rato, a confessió del ministre d’Hisenda, amb Cristóbal Montoro, perquè li explicara la seua situació judicial, la del senyor Rato, i tractar d’orientar-lo enmig de les seues circumstàncies tan penoses des del punt de vista personal i judicial. Ho reconeixen que han parlat, que s’han reunit i que han tractat d’ajudar-lo per tal d’indicar-li les seues millors opcions per a escapar de la justícia. Perquè isca impune.
Fa unes setmanes, a instància pròpia o a demanda del president del Govern del PP, el ministre de l’interior rep, en el mateix Ministeri, un presumpte delinqüent que ha estafat i arruïnat milers de persones que havien invertit els seus diners en les preferents de Bankia que mai han estat rebuts per ningú; quan es fa pública aquesta reunió entre el ministre i Rodrigo Rato, el ministre de l’Interior, que és el cap dels cossos policials que investiguen els delictes, fa una extensa nota als mitjans de comunicació dient que es reuniren per a parlar “d’assumptes personals” perquè són amics des de fa trenta anys, però que del que parlaren no té cap relació amb la situació jurídica del processat “senyor” Rato. Al cap d’unes hores, Rodrigo Rato aclareix que es va reunir per exposar-li al ministre de l‘Interior la seua situació processal, el seu punt de vista del que li està passant, desmentint la nota del Ministeri de l’Interior, però ‘afirmant’ que ni ell havia demanat res ni l’altre havia fet gestions al seu favor. Qui menteix? Fernández Díaz o Rodrigo Rato, o els dos? Si el ministre d’Interior o el d’Hisenda han fet gestions al seu favor, ho diran en públic? En una roda de premsa?
En una roda de premsa posterior el senyor Rajoy, des de Galícia, després d’un bany reconfortant per a semblar ‘poble gallec’, ha anunciat el president del govern espanyol que el ministre d’Interior faria una compareixença al parlament a “petició pròpia”, quan, almenys, tres o quatre grups polítics l’havien demanada. El senyor Rajoy en aquesta roda de premsa, indica que no hi haurà a la intervenció del ministre de l’Interior “res de particular”, és a dir, que no el cessarà i es nega per quatre vegades a respondre les preguntes de les periodistes sobre aquest tema, inclús quan demana la darrera pregunta i una periodista insisteix, per quarta vegada, la talla amb un “s’ha acabat la roda, gràcies…” en el que podríem definir com “Tallada non petita, acusatio manifesta”. El senyor Rajoy, que és registrador de la propietat, hauria de saber llatí; el fet d’haver tallat la periodista bruscament, l’acusa a ell, de manera clara i directa; si no, no tindria cap problema en dir la seua opinió personal, en valorar l’entrevista del seu ministre amb un presumpte delinqüent, en condemnar-la…
Podem imaginar-nos la trobada entre el ministre Fernández Díaz i Rodrigo Rato:
Ministre: “Quina alegria rebre’t al meu despatx, no et preocupes que tant la meua persona com tots els ministres i Mariano Rajoy, al capdavant, així m’ho ha dit, estem disposats a fer tot el que siga possible per alleugerar una situació tan delicada i injusta com la que estàs passant Rodrigo. T’han condemnat a la pena del telediari i això és injustificat, esperem que pugues dedicar-te a la seua defensa, i no pots dubtar que t’ajudarem en tot el que puguem. No patisques i sigues fort, com li va dir Mariano a Luís Barcenas. En moments d’incertesa i de mudança no faces canvis ni tingues dubtes, tot el PP està disposat a fer el que siga per treure’t d’aquest mal pas… Tot s’aclarirà”.
Rato: “Estic destrossat, enmig d’una crisi personal enorme, necessite veure de manera ràpida i àgil que m’esteu ajudant, que em traureu de la situació, del contrari, potser no resistiria, estaria disposat a fer revelacions comprometedores, a “estirar de la manta”, que podrien enfonsar el PP. No em podeu deixar amb el cul a l’aire”.
Ministre: “No et poses dramàtic, Rodrigo, no has de tenir cap dubte, ha de tenir fe, tots estem amb tu, però hem de ser discrets, ens interessa guanyar les pròximes eleccions i llavors actuarem amb més contundència, amb molt més marge de maniobra… Mariano ho té clar, volem ajudar-te, volem que passe aquest calvari que estàs passant, absolutament immerescut. No mereixes aquestes calúmnies, has sigut el millor ministre d’Economia d’Espanya, ets un dels nostres, no t’abandonarem, no et deixarem penjat; confia amb nosaltres”.
Rato: “Com puc confiar si em detingueren, em posaren la mà al bescoll al pujar al cotxe perquè tota la gent pensara que era un delinqüent, inclús abans de jutjar-me?”
Ministre: “Això és una cosa que no vam poder evitar, se’ns va escapar de les mans, però ja hem fet una llei que tracta d’evitar tot això, és molt greu que t’ho feren, però podràs recórrer pels drets a la teua imatge o per danys i perjudicis al teu honor i tractarem de compensar-te de manera més adient. Pel Pare [es refereix a sant José Maria, el marqués Escrivà de Balaguer, a amic del dictador, torturador i criminal Franco] et jure que no et deixarem, que t’ajudarem i et traurem de la situació especial en què et trobes… Sigues fort i mantín-te ferm, que la fortalesa és la salvació dels elegits i aprofita el sofriment que estàs passant per purificar-te i créixer espiritualment. El dolor santifica…”
Aquestes imbecilitats profundes o semblants són les que segurament, tractarien el ministre d’Interior i el pressumpte delinqüent, Rodrigo Rato, l’exbanquer que va arruïnar Bankia, el que va jugar amb els diners de pensionistes i gent major que es va passar tota la vida estalviant perquè uns quants tinyetes s’aprofiten de la seua salut i les seus vides; exbanquers que presumptament s’han embutxacat diners públics, d’entre els quals el mateix Rato, amb targetes black i altres afers de brutícia i corrupció, presumptament criminal. Aquests dos personatges, el ministre de l’Interior i l’exbanquer estan, sense dubte, amistançats pel Déu diners, perquè són mercenaris al servei dels més privilegiats i rics que s’han enriquit més als darrers temps mentre els pobres han empobrit molt més. Ells estan per a això mateix, per a servir els poderosos, dels que formen part en sectes religioses, sectes polítics i, presumptament, de trames mafioses de corrupció, de finançament il·legal dels seus.
No obstant açò, que aquest presumpte delinqüent, tinga ara l’ajuda del ministre de l’Interior, del ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, el que sosté i justifica el dèficit fiscal tan injust contra el País Valencià, és un desgavell polític, de corrupció i amiguisme institucional, que només pot ser possible en un estat espanyol que s’ha berlusconitzat i on això de l’estat de dret salta pels aires cada dia, diverses vegades al dia, on preval la picaresca i l’amiguisme.
En qualsevol altre país democràtic d’Europa la reunió del ministre de l’Interior amb el presumpte delinqüent de coll blanc, Rato, acabaria en dimissió o cessament del ministre… I si està implicat el president Rajoy, amb la dimissió de Rajoy i avançament de les eleccions; perquè un president que protegeix presumptes delinqüents, els envia missatges com “Luis, sé fuerte”, etc. no mereix continuar de president del Govern ni un minut més. Dimissió immediata!
Membre de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià.
