Divendres de la setmana passada molts valencians vam veure atònits com Felipe VI, un personatge descendent directe d’aquell que en 1707 va anul·lar els nostres furs i va decretar la nostra desaparició com a poble i la nostra adhesió a les lleis de Castella, rebia de les mans del president de la Generalitat Valenciana l’Alta Distinció d’aquesta institució, segons van dir “en reconeixement al compromís assumit per contribuir a un espai de convivència renovat, responsable i solidari” (sic).
I certament, als seus ulls ho deuen ser perquè va destacar dels valencians el seu caràcter “emprenedor, dinàmic, solidari i compromès amb Espanya” …Sí, efectivament, va dir de nosaltres que tenim un caràcter compromès i solidari, ja que malgrat estar molt per sota de la mitjana espanyola en renda per càpita, n’aportem a l’estat i no en rebem com caldria, en el que podem qualificar com a espoli fiscal insofrible i inèdit a tot Europa, que ens ha dut a la fallida financera i a l’empobriment econòmic i social.
N’hi ha de primera, de segona i fins i tot de tercera categoria, i en aquesta estem els ciutadans valencians a qui vostè qualifica de ser exemple i estímul, de ser solidaris i d’estar compromesos amb la resta d’Espanya. Però el pitjor de tot això, per a molts de nosaltres, no són les seues paraules, fal·laces i interessades, sinó la indignitat dels nostres governants que el lloen, el complimenten i a sobre el distingeixen amb la màxima distinció de la institució més representativa del nostre poble.
Perquè clar, el que vostè segur que pensa però no diu, com sí va dir en 1625 el Comte-duc d’Olivares, vèlid de Felipe IV, és que “tenim els valencians per més molls”. I que per si això encara fóra poc, malgrat tot i gràcies als nostres governants que tant l’estimen i el distingeixen, volem seguir “ofrenant noves glòries a Espanya“.
A regnar i a manar, en Felip de Borbó, que per a això ací té vostè governant els seus vassalls i lleials, però traïdors i deslleials al seu poble.
