Dir que la política té dos llenguatges, el públic i el secret, és una obvietat. Dir que he somiat una solució per a la política espanyola actual, és una bajanada. Dir que el currículum de Felip VI no conté cap 23-F ni res que s’hi assemble, en un moment històric que la gent pot demanar una república massivament, és una constatació i una especulació. Dir que només el rei podria facilitar indirectament un referèndum a Catalunya, ser el cap de l’Estat confederal espanyol en la pròxima constitució i, per tant, una solució a l’estancament polític del moment i al problema territorial espanyol, és una ficció que si esdevinguera una realitat seria com un miracle, encara que no tant… Perquè els catalans acceptarien el referèndum monàrquic i el perdrien també, si bé guanyarien un estat lliure i confederat.
