La Federació de Caça de la Comunitat Valenciana ha anunciat que vol “donar una finalitat social” a la carn dels animals que maten les seues, segons diuen, 40.000 persones federades. La iniciativa és una reacció fulminant a la publicació de l’anunci d’una família valenciana en atur i sense cap ingrés, que demanava carn de caça per a alimentar els seus fills o filles.
Aquesta maniobra per a posar-li una cara amable al fet de matar per diversió consisteix en carregar el mort, mai millor dit, a les administracions públiques: segons diuen, “nosaltres aportem el subministrament i la Generalitat ha d’articular el procediment”. També diuen que, com que maten tant, és costum repartir la “caça menor”, els cadàvers clivellats a perdigons de conills, guatlles i perdius, entre persones familiars, amigues i veïnes. Pel que fa a la “caça major”, sempre segons aquesta argumentació, els controls sanitaris vindrien a ser més estrictes i, per tant, tot depèn del que decidisquen les autoritats.
S’obliden que, des del 2012, l’AECOSAN aconsella que dones embarassades i menors de 6 anys no consumisquen carn de caça contaminada amb el plom dels perdigons, i que tampoc és aconsellable per a la resta de persones. En realitat no s’obliden, sinó que ho neguen i ho intenten amagar des del mateix dia que es publicà l’informe. És a dir que, per a justificar la caça del que anomenen “control de superpoblacions” i de les seues matances “esportives”, ofereixen una carn que s’ha de rebutjar en ser perillosa per a la salut.
La notícia coincideix amb l’anunci d’una “funció taurina benèfica” impulsada des de la Comissió Taurina d’Algemesí per al lluïment de figures del món taurí que, en alguns casos, viuen en permanent retorn a les places de tortures. De cara a l’opinió pública, té com a objectiu la recaptació de fons per a un xiquet i una xiqueta d’Algemesí, dues persones amb necessitats especials. Realment, es tracta d’una maniobra publicitària que la Comissió Taurina d’Algemesí ja ha practicat abans, amb la recollida de menjar a benefici de Cáritas durant la setmana de bous (de la mà de l’Ajuntament).
Les víctimes d’aquesta “funció” seran vedells, xicotetes cries de menys de 2 anys com les de les tristament famoses becerrades cadafaleres de la setmana de bous d’Algemesí que la Comissió Taurina retirà del seu cartell a contracor, com ara i sempre han deixat clar. Són les cries de bou que el tentadero ofereix com a mercaderia per a torturar i matar mitjançant fotos on apareixen totes juntetes amb les seues minúscules banyes, porugues, enganxades les unes a les altres.
Un famós torero ha publicat la foto del moment que torturava un animal com aquests mentre portava la seua filla al braç. Millor que aquesta gent no ens podem explicar: segons ell, la xicoteta representa la cinquena generació que toreja. Cinc generacions, tot un segle de sang i cap evolució. A la foto, sense comptar per a res, apareix eixe vedell de banyes incipients, amb la llengua fora i tacat de sang. Centenars com ell moren cada any com a objectes d’entrenament de les escoles taurines i a mans d’aquestes glòries del toreig, i el seu patiment també es regala en demostracions a les visites de
cortijos i ramaderies. Els venen en “lots” als
tentaderos com el que acollirà la matança “benèfica”, negocis al voltant dels linxaments que es volen disfressar de parcs d’atraccions i que ofereixen paquets per a comiats de fadrí o festes universitàries.
És molt senzill: qui compra una papereta de loteria, vol guanyar un premi a la vegada que fa una xicoteta donació; qui va a una festa benèfica, es vol divertir sabent que una part de l’entrada o les consumicions van a una bona causa; qui participa en una activitat esportiva de suport a una causa, també té la solidaritat com un afegit… La solidaritat pot dignificar activitats respectables i sempre respectuoses, que no fan cap mal ni representen cap abús. La solidaritat no es pot associar amb caceres per diversió o espectacles de matances de bous, que se situen a l’extrem contrari d’aquest principi.
Els caçadors disfressats de solidaris, carregats de les seues armes i els seus uniformes de camuflatge, semblen els invasors de
Mars Attacks!! quan disparaven els seus làsers a tort i a dret, desintegrant la gent mentre cridaven
Venim en Pau! No fugiu! Encara pitjor, els taurins a la plaça són com fardatxos d’
V sense màscara, mostrant-se tal com són mentre engoleixen una rata viva. Cap màscara els pot humanitzar, i encara menys mentre torturen i maten cries indefenses. Si volen ser solidaris, només ho poden ser lluny de les armes i les places de tortures. Si volen ser solidaris, que entreguen l’import íntegre de les entrades a les persones que volen ajudar. Que facen com el tio Batiste d’Algemesí, que no volia diners tacats amb la sang dels bous.
Sempre que l’opressió et tendeix la mà, disfressada amb un somriure i un gest amable, té fosques intencions. Ho fa per a reproduir-se i, també, per a amagar el seu rastre de patiment i sang. Fal·laç, ho fa per mostrar-se com a una bona opció, necessària i inevitable, quan no és cap de les tres coses.
