Les religions poden convertir-se en factors de guerra terribles, com tristament es demostra cada dia arreu del món. I amb el nom de la religió alguns dels dirigents religiosos són capaços de dividir els pobles, d’insultar, difamar i d’utilitzar la paraula com a arma feridora. D’això també en sabem al País Valencià i a la resta de l’Estat Espanyol.
Als bisbes catòlics no els agraden els canvis del Partit Popular en la llei sobre l’avortament. No els agrada res que tinga a vore amb l’avortament. És més, sol·liciten al Tribunal Constitucional que es pronuncie de manera immediata sobre el tema. De fet, el portaveu dels bisbes espanyols demana als diputats de tots els partits, inclosos els del PP, que tinguen consciència i coherència en la reforma de la llei advertint que aquesta crida puga interpretar-se com a intromissió política per part de la cúria. Com si mai haguessen interferit en res.
Des de l’arribada del nou pontífex al Vaticà es detecta que a l’Església Catòlica s’han suavitzat una miqueta les formes, els missatges són ara més propers a la població, es tracten assumptes que fins ara semblaven intractables però no tots estan per la labor. No em referisc solament a l’incomparable Rouco Varela, qui per cert s’acaba de mudar al luxós àtic de 370 metres quadrats. Això sí que és fer vot de pobresa…
Hi ha d’altres bisbes i arquebisbes ben coneguts, que tenen reaccions que també són de jutjat de guàrdia, i no és una metàfora lingüística. Em refereisc a Juan Antonio Reig Pla nascut a Cocentaina fa seixanta-set anys i que ja vam saber de la seua verbositat sent bisbe de Sogorb-Castelló i posteriorment de Cartagena. Mira per on, que el bisbe s’ha colat en l’acte sense estar convidat als Premis de la Federació de Dones Progressistes.
Amb motiu del lliurament han estat a València Aida Fuentes i Maricusa Argüelles, dos dones asturianes promotores del Tren de la llibertat, entitat premiada en aquesta XXIII edició. La seua presència en la tarima de l’escenari els va valdre una ovació intensa, els aplaudiments esclataven en el hall de la sisena planta de l’Ateneu.
L’Associació Tertúlia les Comares d’Astúries, que són les promotores del Tren de la Llibertat, han enviat la carta al Vaticà i a més han denunciat el bisbe Reig Pla en el Jutjat d’Instrucció d’Alcalà d’Henares. Si prospera la querella, el bisbe haurà d’acudir a una xerrada sobre relacions sexuals de risc i prevenció d’embarassos no desitjats en concepte de reparació. També haurà de demanar disculpes i un pagament simbòlic de mil euros. L’acusen d’un delicte continuat d’injúries greus fet amb publicitat.
En concret, les paraules de Reig Pla van ser segons figura en la querella que “des de la lògica de l’horror, el secretari general del PSOE va enaltir en l’estació d’Atocha de Madrid el mal anomenat tren de la llibertat en el qual algunes dones reclamaven l’anomenat dret a decidir matar innocents; aquest tren, com els trens que conduïen a un camp de mort, hauria d’anomenar-se no el tren de la llibertat, sinó el tren de la mort, de l’holocaust més infame: la mort directa i deliberada de xiquets innocents no nascuts”.
Mentre el jutge rebia la querella, el ple de l’Ajuntament d’Alcalà d’Henares aprovava, amb els vots en contra del PP, una moció exigint a la Conferència Episcopal la destitució del bisbe. Han passat sis mesos i ningú ha mogut un dit ni a Madrid ni a Roma. Ell no escarmenta i per si no teníem bastant el senyor bisbe amb la seua incontinència cruel es dedica ara a vincular l’homosexualitat amb la pederàstia, com ha fet en una carta pastoral publicada el passat 11 de març.
Aida Fuentes i Maricusa Argüelles han recordat a València que el tren de la llibertat va néixer per defensar una llei treta al Congrés dels Diputats amb el consens de tot el món a excepció del PP. I hi han emfatitzat que esperen que l’acció de la justícia contra el bisbe aprofite per a posar límit al fonamentalisme religiós i reclamar el compromís d’una societat de drets i responsabilitats que no pot quedar qüestionada per les influències religioses que pretenen imposar-se sobre l’ordenament legislatiu.
Tres-centes mil persones arribades de tots els racons van acudir a la concentració d’Atocha. En un principi la idea era tan senzilla com omplir un tren de dones asturianes per arribar a Madrid i, des d’allí, arrancar una manifestació amb el lema ‘Jo decidisc’ i arribar al Congrés dels Diputats per entregar un escrit.
Dies enrere he estat a la ciutat francesa de Tolosa de Llenguadoc i he visitat el Museu de la Deportació i la Resistència. Encara que part del material gràfic que allí s’exposa fa referència al camp de Mauthausen, és inevitable pensar també en Auschwitz i és inevitable pensar en les acusacions de Reig Pla.
No haguera estat de més incloure en la querella una visita obligada de Reig Pla al museu i una altra al que queda d’aquells camps de l’horror i la mort. Tal vegada, este ignominiós representant eclesiàstic no haguera dubtat identificar les dones del Tren de la Llibertat amb vestits a ratlles amb un triangle cosit en el pit, amb l’A d’assassines, com van fer els nazis amb jueus i homosexuals, entre d’altres.
D’un home com ell capaç de mentir i insultar de forma tan cruel, poc ens pot estranyar qualsevol salvatjada que vomite per la seua boca. El bisbe Reig Pla és tot un obstacle per a la concòrdia i res té a veure amb altres religiosos i religioses de l’Església Catòlica com són missioners i missioneres que vaig conèixer a Rwanda en plena guerra de 1994, ni res a vore amb la monja benedictina Teresa Forcades o la dominica sor Lucia Caram, quan diu que l’Església no ha de ficar-se en la decisió d’una dona a l’hora d’avortar; ni tan sols és una decisió de Déu, que per alguna cosa ens ha fet lliures.
Lliures, com la resta de premiades i que un any més ens han enriquit amb les seues paraules, trajectòries i experiències, perquè a més d’Aida i Maricusa, també han recollit el guardó Encarna Signes pel seu activisme per les causes justes, Mar Esquembre pel seu compromís públic en defensa de les polítiques d’Igualtat o la il·lustradora Cristina Duran que fa dels seus còmics una eina en la lluita contra la violència de gènere.
Dones valentes, compromeses i feministes com Élisabeth Badinter, que treballen per un món millor. Prenga exemple senyor bisbe, perquè les causes injustes, les desigualtats per raó de sexe o la violència masclista contra les dones, sí que són pecat. I en més d’un cas acaba sent mortal.
