Al Telenotícies Migdia apareix una vella amiga: Rita Barberà. Guapa! Com que fa un parell de dies hi aparegué Francisco Camps, estic que rebente de goig. És com si tornàrem a tenir Canal 9 i damunt no ens costa un cèntim.
Compenetrats sempre en els temes importants, Paco i Rita representen últimament papers molt pareguts també. Fa uns mesos, tots dos es feien passar per ases. Ara per folls. Benaventurats! Veurem com acabarà la cosa.
Tot seguit el duc Empalmat s’apodera del monitor. Quin noticiari, no té malbarat! Tant de bo fóra tots els dies tan sucós.
El que em desespera de debò és la lentitud de la Justícia, la seua falta de reflexos. Es jutja un pare de família amb acusacions greus i molt ben fonamentades. Vull dir, les possibilitats que siga un delinqüent d’alta volada són altíssimes. Alhora interroguen la seua dona i resulta que no sap res de res. La seua signatura és al costat de la del marit en molts documents fraudulents i, segons ella, no se n’havia adonat. La sensació angoixant que sentim els teleespectadors és que la pobra xica no arriba a aquell nivell cognitiu mínim que et permet distingir entre el bé i el mal. En el seu cas signar de puny i lletra, o fer una creueta d’illetrada, deu ser el mateix.
-I els seus fills?
-Els xiquets no estan encausats per ara. De tota manera, moltes gràcies per haver-vos-en preocupat. Era justament al punt on volia arribar.
Sánchez, home d’estat, em dóna l’última alegria de l’informatiu: ha amistançat el PSOE amb Ciudadanos. Enhorabona!
La primera cosa que faré en connectar l’ordinador serà felicitar Mariano Rajoy pels resultats funestos del feliç concubinatge.
Ja posat, aprofitaré per demanar-li la rehabilitació solemne dels dinosaures populars valencians. Almenys fins que no trobe uns successors mínimament apanyats. Superiors o fins i tot iguals que ells, sabem que és impossible. No ho acceptàvem de cap de les maneres, però a la fi, amb consternació, dol i pesar infinits, n’estem convençuts. Quan els seus pares els van dur al món, trencaren els motles. Encara com!
Contra Paco i Rita no és que visquérem millor que ara, però almenys estàvem entretinguts. Ara només ens excita Cañizares
¡Te quiero un huevo, Bigotes!
El caloret! El calooreet!! El caloooreeet!!!
