Estimem els nostres xiquets i xiquetes, per Diego Gómez

Després d’un parell de dies de convivència i dedicació amb l’alumnat de la meua escola a la granja escola, em permetran els lectors de la veupv que avui no escriga sobre les eleccions europees, ni sobre els seus possibles resultats. La meua reflexió d’aquest diumenge de comunions ve al voltant de l’experiència pedagògica de l’estada amb la meua canalla i de l’anunci de la presidenta xilena Michelle Bachelet de donar el primer pas per a la legalització de l’avortament al seu país. I d’aquesta relació em permetran la meua aportació com a docent i educador, al falç debat sobre la reforma de la Llei d’interrupció de l’embaràs que tenim gràcies al senyor Gallardón.

Dic falç debat perquè per una banda, trobem un elevat consens entre la ciutadania sobre la llei que ha estat vigent al llarg d’aquests darrers anys, i d’una altra, un grup minoritari que intenta imposar el seu criteri de limitar la possibilitat d’interrompre un embaràs no desitjat a supòsits molt excepcionals i difícils de justificar. Personalment em posicione en primer lloc pel dret que tenen les dones a decidir sobre el tema i en segon lloc per proposar mesures de suport a totes les xiquetes i xiquets. Intentaré explicar-me.

Per salvaguardar i protegir els qui encara no han nascut, caldria una educació afectiva i sexual que poguera aconseguir que les dones que volen ser mares ho facen de forma madura i meditada. Una educació que té com a punt de partida l’escola i la pròpia família, però que necessita una clara continuïtat d’ajudes socials en l’àmbit laboral i en la planificació familiar. I que urgeix d’una aposta ferma, per lluitar contra la violència de gènere en qualsevol aspecte que es puga presentar. A la fi el que volem és que les criatures que naixen siguen acceptades, benvingudes i estimades.

També hem d’utilitzar els nostres coneixements mèdics i científics per identificar malalties i anomalies greus que hipotequen la vida del futur ésser humà. Hem de confiar en la decisió dels seus progenitors els qui ha d’estar degudament assessorats per continuar endavant l’embaràs o per interrompre’l. Donar suport a la vida exigeix respectar les decisions de les dones i proporcionar recursos per a la maternitat responsable. No és compatible obligar les dones a tirar endavant embarassos no desitjats i, a la vegada, suprimir les ajudes a la conciliació familiar.

Perquè donar suport a la vida exigeix disposar d’un bon servei públic de salut, d’escoletes infantils adients i assequibles, de serveis d’atenció primerenca, de recursos per promocionar la investigació mèdica, etc. L’administració és la responsable de tindre els mitjans necessaris per a estimar i atendre les necessitats i els drets dels futurs ciutadans i ciutadanes. Repeteix pense que no hem d’oblidar i perdre de l’horitzó social i polític, aquesta premissa d’estima per les nostres criatures.

Moltes vegades i amb tota la raó, centrem el debat en l’àmbit de decisió de les dones i en les denúncies per paraules i polítiques més o menys masclistes. És cert que la realitat actual de crisi té cara d’infant i de muller i per això hem de fer possible que l’arribada dels xiquets i xiquetes al món i la seua trajectòria escolar i social, siguen actes responsables i conscients. Després de veure al meu alumnat jugant i gaudint aquests dies de granja paga la pena intentar-ho. Les nostres xiquetes i xiquets necessiten ser estimats per totes i tots.