Estimats Reis: porteu-los carbó.

Estenent la roba al terrat de casa en aquest matí esplèndid d’espera a la nit de Reis i després de llegir la noticia que centenars de polítics són encausats actualment en presumptes casos de corrupció al país, especialment a les Illes i el País Valencià, i que a més, hi ha en marxa investigacions sobre la gestió d’unes quantes entitats financeres com Bankia i la Caixa d’Estalvis del Mediterrani (CAM), als consells d’administració de les quals hi havia també càrrecs polítics, continue pensant que d’alguna manera se’ns ha anat la llum donat que els casos de corrupció afecten tots els nivells de l’administració, i les investigacions esquitxen tant membres de governs com batlles i responsables municipals. Baixant del terrat i posant-me a escriure aquest article, taral·larejo la cançó d’Altall: que vinga, que vinga la llum i que al senyor alcalde …

Collons!… i perdoneu l’expressió, però és que hi ha nombrosos casos oberts al País Valencià de corrupció sense resoldre. De fet, a les Corts hi ha nou diputats del PP encausats formalment per casos relacionats amb delictes de corruptela. Així recordeu la renuncia de l’alcalde de Torrevella i les seues manifasseries amb els contractes del fem o la dimissió fa poques setmanes de José Manuel Vela com a conseller d’Hisenda per la presumpta filtració d’un document que havia demanat el jutjat. I cal tenir en compte també, que uns quants ex-alts càrrecs de l’administració de Francisco Camps estan implicats també en els nombrosos casos oberts, entre els quals es destaquen investigacions tan importants com l’operació Gürtel i el cas Nóos. Davant de tota aquesta foscor sols una encomanda: estimats Reis Mags d’Orient porteu-los carbó!

I tot sense comptar amb els casos de corrupció que s’han donat i es donen als municipis, on hi ha desenes d’ex-batlles, batlles en actiu i regidors investigats judicialment. Llig a la mateixa notícia anterior, que en aquestes situacions la majoria dels regidors municipals són encausats per delictes de prevaricació, malversació de cabal públic, frau o tràfic d’influències, gairebé tots per causes relacionades amb l’urbanisme i l’adjudicació d’obres públiques. Fotre!… perdoneu de nou, però la cançó d’Altall no sé si adaptada, no té cap perduda, ni cap malbaratament: … i que al senyor alcalde li donen pel cul!

Arreplegue la roba eixuta del terrat a la gaveta, la llum de la vesprada m’acosta la visió imponent en la llunyania del Benicadell, del Montcabrer i la Serra Mariola, referents del paisatge del nostre País Valencià. Muntanyes netes, cançons del nostre poble. De nou la idea em orna al cap i amb ella un somriure. Aquesta nit per darrere del Montcabrer, esmunyint-se pel barranc del Zinc, baix la mirada atenta i picardiosa de l’Ovidi, els Reis Mags d’Orient es despenjaran per Alcoi per a iniciar el seu recorregut pel nostre benvolgut País. I com al terrat de casa no hi ha ningú, els cride ben fort i els envie un recadet: per aquesta gent que encara ens porta el mal d’Almansa, porteu-los carbó, ben negre i gens dolç, carbó del dolent, carbó de veritat, d’aquell que embruta les mans i no és poc rossegar.

(6 de gener de 2013).