Ve a compte aquest romanç previ a que l’esmentada senyora en una conferència dictada aquest dimecres a la ciutat de Barcelona, on fou arropada pels incondicionals, en va llançar un de molt de calat “Hay que revisar el modelo autonómico y catalanizar España” això que pareix en principi una reble ideal en contraposició al de l’inefable Wert : “hay que españolizar Catalunya” té més molla adversa del que sembla, car llegint la lletra menuda la revisió del model autonòmic comporta segons diu el redreçament cap a l’Estat de les competències de les autonomies, eliminant així “el café para todos” deixa mena, mantenint les de Catalunya semblaria aquesta, el tort, rei del país dels cecs, i haver descobert les amèriques.
Just ací entrem nosaltres en joc. Ací què volem, què fem? Si fora per alguns de nosaltres ho tenim més clar que un ull de peix. Si fos per les accions i forma de fer dels sucursalistes al defensar aquesta esventrada davant els atacs a la llengua, l’educació i sanitat, la defensa del feble per exemple, i en l’econòmic, fallida total, fins i tot els ventruts empresaris per als qui governen, els han dit respecte el finançament que s’hi donen vent, que no hi ha dret, diríem per totes que han estat treballant just per allò que diu la senyora Aguirre, representant ni més ni manco, de l’Espanya més casposa i barroca, amb perdó per a Velazquez, El Greco o Ribera així com per als mateixos Déus i sants per ells pintats
Com que tot açò ja es veia vindre des de fa temps, els globus sonda, haurien de tenir-se molt seriosament en compte, ja que no ningú mourà un dit per nosaltres els valencians, encara més al meu parer, ni la Unió Europea, ni el Nostre Senyor ni tampoc els sants dels artistes barrocs. Així que els qui ho tenim més clar que un ull de peix, ni pensar-ho el tancar els nostres.
