No era un article contra Compromís, ni contra el Bloc (com han volgut fer veure alguns) ni tampoc contra Podemos. Alertava dels perills d’una coalició electoral que té tots els números per ser un torpede en la línia de flotació del valencianisme polític, un embolic més on quede enredada la seua gent i les organitzacions que el sostenen.
No seria la primera vegada en la nostra història recent, que una organització Estatal invocant béns superiors i abillada de nobles causes, fagocita una organització ‘d’estricta obediència valenciana’ i la redueix progressivament a la mínima expressió fins fer-la desaparèixer. Això mateix li va passar al PSPV davant el PSOE, com anys després li passà a UV davant el PP. I com que no és la primera vegada que açò passa, humilment advertia que tal com s’han fet les coses tant Compromís (en la seua formulació actual) com el Bloc, corren el risc de ser abduïts per una força Estatal que, tot invocant un bé major, dilapida, a major glòria de les espanyes, l’esforç de molts anys de molts i moltes valencianistes. Algú pot pensar que això al Bloc no li passarà. Potser. Però servidor, que ja té una edat, va veure com organitzacions com Euskadiko Ezquerra –els anomenats poli-milis d’ETA- se’ls cruspia el PSOE en només una legislatura. I davant el perill real, advertisc. Res més, i més que res perquè ningú puga dir: ‘ai, si jo ho haguera sabut…’ Tots aquells i aquelles valencianistes que estiguen d’acord en posar en perill o supeditar projectes i organitzacions valencianes als interessos dits ‘generals’ amb l’aprovació explícita del seu vot, doncs, endavant. Com diuen a Castella ‘sarna con gusto no pica’.
Aquesta coalició no és fruit del pragmatisme (totes les enquestes li donaven 3-4 diputats a Compromís en solitari) sinó d’una decisió ideològica per a la qual és preferible ser part d’un projecte aliè (pels valencianistes) a ser el tot del seu propi projecte. Per uns, el seu País és Espanya, per altres el País Valencià. I en aquesta coalició els del País Valencià han perdut.
Per a alguns, segons veig als comentaris, els queda el consol de dir-se, davant un atac de mala consciència – a la qual pretenc contribuir i guanyar-me, conseqüentment i merescuda, algunes malediccions- que votant aquesta coalició serem més i guanyarem. Guanyarem? Em ve al cap aquell acudit de l’entranyable Rubianes que deia així: “Ver un partido de futbol y decir “hemos ganado” es como ver una peli porno y decir “hemos follado”, no?
Massa sovint els valencians actuem com aquells indígenes de les pel·lícules ambientades en l’època colonial, que quan arribava ‘l’amo blanco’ europeu a les seues costes sempre els venia la burra canviant-los espills i collarets per or i esclaus.
A l’intercanvi, sempre perdia l’indígena, i no obstant això, l’indígena sempre se n’anava content. Val a dir que les teles eren de l’amo blanc.
Votaré ‘ARA, PAÍS VALENCIÀ’, perquè preferisc donar suport a organitzacions de l’Esquerra Valenciana que alimentar, amb el meu vot, fets i arguments que, més d’hora que tard, se’ns giraran en contra. El Canvi no és esperar reformes aritmèticament inviables, només vàlides per al període electoral. El Canvi és posar el País Valencià dempeus. Per al meu gust, Rivera s’assembla massa a Suàrez i Iglesias massa al Felipe Gonzalez de los ‘descamisaos’. Cíclicament, al crit de ‘canviem-ho tot perquè res no canvie’ baixen de la Meseta, amb espills i collarets… Compremos? ens diuen als indígenes. I seria bo, pels mateixos indígenes, que alguna vegada contestaren: No, Gràcies. ARA PAÍS VALENCIÀ.
Tinguen vostés bones festes i un bon any 2016. Salut
