A continuació vingué l’expresident Pujol i s’atreví a donar lliçons d’honradesa, mentre negava que ell fóra un governant corrupte davant el Parlament català, com si els milions que té amagats en l’estranger li hagueren plogut del cel. Sincerament, jo sempre he pensat que els catalans estaven més avançats que la resta d’Espanya, però es veu que açò de la corrupció és molt contagiós i allí també estan enfonsats fins el coll.
Fa un parell de setmanes ens assabentàrem que Fabra, el cacic de Castelló, després de retardar durant anys el seu judici i havent sigut per fi condemnat, ara aconseguia que li concediren, per la seua bella cara, la gràcia especial de no haver d’anar a la presó fins que es resolga el seu indult. L’indultaran finalment i li tornarà a tocar el premi gros?
Des de fa anys ens desdejunem un dia sí i un altre també amb la corrupció generalitzada del partit governant que van desenrotllant els casos Bárcenas, Gürtel i d’altres. Diversos judicis que no sabem quan acabaran i que, increïblement i malgrat totes les proves, només han aconseguit clavar en la presó a qui portava els comptes. Els alts càrrecs del partit i del Govern segueixen campant a plaer, per a desgràcia dels ciutadans espanyols.
Entretant, a Andalusia tenim l’estafa generalitzada dels ERO que esguita els alts càrrecs de l’altre gran partit que s’alterna amb el Govern i de propina els dos grans sindicats, ‘apessebrats’ des dels pactes de la Moncloa, i també, per descomptat, la patronal andalusa. Un altre serial de corrupció.
I què dir de la monarquia reinstaurada per Franco, amb un rei que abdica en el seu fill de pressa i corrent per a no enfonsar més la corona amb les esquitxades del cas Urdangarín i els seus embolics de faldilles i caceres però que segueix sense explicar als innocents súbdits d’on ha eixit la seua fortuna, valorada pel New York Times en uns 1800 milions d’euros. Quan va venir a Espanya anava amb una mà davant i una altra darrere, com vulgarment es diu, i després de la coronació la seua assignació anual ha sigut d’uns 10 milions d’euros a l’any, de manera que per molt estalviador que siga no ixen els comptes. D’on procedeix, doncs, la gran fortuna reial? I on està? Ha cotitzat a Hisenda?
En aquesta pseudodemocràcia representativa i monàrquica, llastrada pel Franquisme irredempt, no hi ha mes que no es destape algun nou escàndol de corrupció, amb uns corruptes ibèrics podrits de diners i buits d’ètica, que es mofen en les nostres cares negant les evidències i, cosa pitjor, negant-se a retornar tots els diners que ens han furtat, més l’immens deute que han originat en les empreses públiques i privades; un deute il·legítim que aquest porco governo ha convertit en deute públic, de tots, assumint-lo per a l’Estat i excusant-se després en ell per a retallar-nos serveis i sous i privatitzar tot el que han pogut. Es burlen de nosaltres, els ciutadans honrats, mentre actuen amb impunitat i traïdoria, controlant impúdicament tots els ressorts del poder després de dècades de mentides, nepotisme, tripijocs, robatoris, etc. I s’han de riure molt de nosaltres quan indulten els pocs corruptes que els escassos jutges decents i valents s’atreveixen a condemnar.
Governo porco i pràcticament sense legitimitat, perquè quina classe de legitimitat pot tindre un Govern que ha rebut diners d’empreses i trames corruptes per a fer les campanyes electorals que han convençut la població per a votar-los i els ha permès governar, mentre han incomplit quasi totes les seues promeses electorals? Trames corruptes o empreses a les quals després han regalat contractes multimilionaris o negocis tan foscos com el dèficit de tarifa, que paguem i pagarem entre tots. Un Govern que utilitza intensivament la mil·lenària tàctica del pa i circ, amb cada vegada menys pa i més circ, promovent festes tan anacròniques i execrables com les corregudes de bous, jònecs inclosos, imposant-les fins i tot en llocs on no hi havia, com és el cas d’Alzira. Una vergonya afegida.
A voltes sembla com si estiguérem encara en el Renaixement o en l’Edat Mitjana, en el regne de la picaresca, on abans d’arribar la Seforma protestant ja estava la santa Inquisició i la monarquia imperial imposant la Contrareforma a sang i foc. I així ens va, a França per exemple ja estan per la VI República mentre ací només hem tingut dues i les dues caigueren per sengles colps d’estat. Damunt fou un dels últims reis francesos, Lluís XIV, qui ens va imposar els borbons ací a Espanya quan els Àustries s’autoextingiren a si mateixos, incapaços fins i tot de reproduir-se amb la seua sang tan blava i tan degenerada.
A hores d’ara no és cosa ja de canviar de Govern i seguir amb l’alternança del bipartidisme, així només aconseguiríem un lleu respir perquè la corrupció seguirà podrint el país, açò si l’economia dóna més de si perquè amb un deute superior al PIB, pràcticament impagable, estem a la vora de la fallida. No queda doncs una altra eixida que trencar amb aquest sistema caduc i organitzar un procés constituent que òbriga pas a una III República, veritablement democràtica, neta, justa i solidària, que perseguisca a fons la corrupció, audite tots els deutes, invalide les il·legítimes, jutge i embargue tots aquells que s’han enriquit arruïnant el país.
Açò o permetre que seguisquen burlant-se de tots nosaltres!
