Li pregunten què ha passat i Ribó ho explica molt bé, esmentant l’esgotament del model de Rita Barberá i el PP, que “s’havia consolidat com una alcaldia “d’ordeno y mando” –quasi militar-, amb plantejaments que cada vegada encaixaven menys amb el canvi social, generacional i ideològic que s’estava produïnt a la ciutat de València. Sume els casos de corrupció i de malbaratament. I eixa obsessió del PP per anar contra el valencià, per fer-ho tot en castellà”.
Diu el periodista que el PP va impulsar una ciutat d’esdeveniments i grans contenidors arquitectònics i va posar en el mapa València.
– Quin és el model que pretén impulsar?
Reconeix Ribó que el PP va impulsar una ciutat de grans esdeveniments i grans contenidors arquitectònics que li donaren notorietat internacional, però a un preu insostenible; València “està plena de contenidors buits i caríssims, que, com és el cas de l’Àgora, a penes s’usen. Hem d’omplir de contingut tots els nous espais i teixir una xarxa de complicitat social per a seguir essent una ciutat atractiva. Continuarem al mapa amb una explícita renúncia a les inversions faraòniques”.
– Es pot mantenir la projecció internacional de València sense grans inversions.
Ribó diu que sí i que la fórmula consisteix en “pujar el nivell de les activitats culturals de la ciutat. Tenir més cura del patrimoni; cuidar més els recursos naturals del voltant de València, que són extraordinaris, com és el cas de l’Albufera, un espai natural que no hem cuidat i promocionat prou. València ha de tenir les seues pròpies apostes, posem per cas, la música. Aquesta ha sigut una ciutat on hi havia una prohibició fàctica que impedia que alguns artistes pogueren actuar en ella”.
– Què vol dir?
Doncs que era impossible que un cantant o grup de música en valencià poguera treballar amb normalitat. Si ho feien només en castellà no hi havia cap problema… Ja els he dit que ací passaren coses molt rares als darrers anys.
– Li preocupa que com passà als anys setanta i vuitanta hi haja un rebrot de l’anticatalanisme a València?
“Podria passar, però crec que eixa política està ja molt caducada. Els valencians ja estan vacunats i nosaltres també. Hi ha determinades coses a les quals no ens dedicarem, i determinades polítiques que no desenvoluparem. No caurem en eixe parany. No estem per a entrar en baralles de banderes quan tenim a una part de la població sota el llindar de la pobresa”.
– Quina política seguirà amb ‘la llengua valenciana’?
“Poden intentar provocar-me però no els ho posaré fàcil. Volem normalitzar l’ús del valencià al municipi, partir d’un reglament que es va votar per unanimitat en aquesta casa als temps en què Unió Valenciana tenia regidors. Quin valencià? No és la meua competència, jo no sóc filòleg, sóc llaurador. Els instruments de referència els tenim a l’Estatut d’Autonomia. No perdré ni un minut en aquest afer”.
Li planteja el periodista si voldrà fer un front comú amb els alcaldes de la ‘nova’ Esquerra.
Ribó respon que sí que interessa fer un front comú per reflexionar conjuntament, davant les possibles hostilitats des del Ministeri d’Hisenda, per a la defensa de l’autonomia municipal front a uns atacs ferotges que segurament vindran des del PP. Junt a Barcelona i Madrid podem parlar sobre com acarar el tema dels desnonaments. I tinc especial interès en parlar amb aquelles ciutats amb les quals compartim molts lligams culturals com són Barcelona, Alacant o Palma.
Li pregunta -bizantinament i saducea- l’entrevistador que des del segle XVI, si més no, les relacions entre València i Barcelona oscil·len entre la competitivitat i la cooperació. Com resoldre aquesta dialèctica?
Ribó: “Jo sóc partidari de les dues coses: sense eliminar la sana competició, cercar vies de cooperació amb Barcelona; potenciar amb la màxima amplitud possible l’eix mediterrani. La connexió mediterrània és clau, però per desgràcia el Govern de Madrid no sembla molt interessat. Això és un escàndol. Crec que hi ha altres nivells de cooperació necessaris. M’agradaria treballar en comú amb Barcelona en el terreny cultural. És veritat que hi ha elements de competició, els ports, el turisme… Això no és dolent, també competirem”.
– Invitarà a Raimon a actuar a València?
Ribó: Per què no? Raimon és de Xàtiva. Jo el vaig veure actuar per última vegada fa 25 anys. És el que deia abans. Aquesta serà una ciutat oberta per als cantants en valencià, sense frens de cap tipus.
– Creu vostè que Podem i Compromís haurien de presentar-se junts a les properes eleccions?
Si s’estableixen els acords necessaris perquè Compromís puga mantenir la seua personalitat i perfil, sí. Si respecten polítiques claus per a Compromís al Congrés dels diputats com és la defensa, entre d’altres, de la millora del finançament de la Comunitat Valenciana; m’agradaria treballar amb Podem perquè compartisc molts dels seus plantejaments polítics.
Membre de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià.
