Entrant a l’antiga presó

He visitat per qüestions administratives el complex administratiu instal·lat on hi era l’antiga presó coneguda com “La Model” a la ciutat de València, nom que la gent li va donar per haver estat construïda a principis del mil nou-cents seguint els “moderns” criteris penitenciaris d’aleshores, ja en Democràcia es construí un altre centre a Picasent que és l’actual. Doncs bé, als noranta, i després d’anys d’haver-hi estat desocupada com a presó, es va concebre l’actual projecte que implicava eliminar alguns elements del vell edifici rehabilitant-lo, afegint-ne quatre torres amb discutibles altures. El fet provocà una reacció veïnal en contra, ja que l’ús era exclusiu per a oficines i no socials. Tanmateix, des de moltes instàncies es va apuntar que les torres tenien unes altures excessives que afectaven el paisatge urbà i l’arquitectura de l’antiga presó. Malgrat les protestes ciutadanes el projecte tira endavant tal qual i a hores d’ara vàries conselleries estan ubicades al conjunt.

Com he dit hi he anat per qüestions burocràtiques. En acabar he entrat a la part del vell edifici per la porta principal passant pati interior i la segona porta, que era la que comunicava directament amb l’espai de recepció dels presos així com els locutoris on es comunicaven amb els advocats i familiars. Aleshores he notat una estranya situació de desassossec, el record de les vegades que hi vaig estar allí en circumstàncies crítiques m’ha vingut del subconscient. Això m’ha fet pensar, recordar prou esdeveniments.

Les presons són font d’informació, la societat es retrata en elles, i al nostre cas són el testimoni de moltes injustícies i especialment de la repressió que succeí la victòria franquista de 1939. Al darrere d’aquestos murs es van amuntonar els vençuts, en unes condicions infrahumanes, d’ells van eixir alguns per a ser afusellats com hem escoltat, hi ha encara tantes històries silenciades! Recordeu com a l’albada del 24 de maig de 1941 eixiria l’exrector Joan Peset per anar a Paterna on fou afusellat. La Model és doncs una part important de la nostra memòria històrica i per això malgrat que l’edifici és a hores d’ara un espai administratiu, eixa memòria hauria d’estar-hi present, com es podria fer això?, és ben senzill: d’una forma visible deuria haver quelcom que ho recordara als visitants, ara les noves autoritats tenen ocasió de fer algun acte simbòlic .

Hi ha dos exemples que he conegut que en són exemples. A Quebec el Museu d’Art Contemporani ocupa l’edifici de l’antiga presó i els restauradors hi van deixar unes poques cel·les com a mostra, a Dublín a un cas semblant hi ha un museu en record de la lluita per la d’independència. Imagine que pot haver-hi més opcions, allò que cal és no oblidar. La mateixa Conselleria de Justícia situada a les portes de La Model podria buscar alguna iniciativa, seria una forma de complir amb la seua funció.