Vint anys després ha arribat el moment de passar pàgina a una època plena de miratges on els quatre Presidents de la Generalitat –només dos d’ells triats en les urnes- s’han comportat com a delegats del govern de Madrid. L’últim, Alberto Fabra, dedica tots els seus esforços a obeir a aquell que li va donar el càrrec, Mariano Rajoy, amb l’única esperança de mantenir-se al capdavant d’un Partit Popular en plena descomposició. Els valencians pateixen el pitjor President en el pitjor moment.
Som la comunitat autònoma més endeutada, amb un 36% de deute sobre el PIB, quasi 30 punts més que l’any 95; una de cada tres persones viu a la Comunita en situació d’exclusió social, 1,5 milions de valencians; i la nostra taxa d’atur és dos punts superior a la mitjana de l’Estat espanyol, quan fa vint anys estàvem 1,3 punts per sota. Enfront aquesta situació, l’única mesura de Fabra ha sigut exigir-li als dependents que paguen per ser atesos en residències.
Però la degradació no és només econòmica. No hi ha setmana en la qual les pàgines de política dels diaris no s’òmpliguen de decisions judicials que afecten la gestió passada i present dels anys de govern del Partit Popular. Destapat el miratge, només ens queda el desert moral d’un partit que creu que els regals d’empresaris a polítics són normals.
Necessitem passar pàgina. Que les notícies de tribunals estiguen en la secció de successos i no en la de política. Que els nostres governants dediquen els seus esforços a millorar la vida dels valencians i les valencianes, i no a especular amb el calendari judicial. Necessitem mirar cap al futur i no cap al passat. Comptem amb el necessari. Tenim empresaris dinàmics, sindicats responsables, universitats capdavanteres, una societat civil activa… 2015 ha de ser l’any del canvi. Però no d’un mer canvi de partit en el govern, ha de ser l’any de la transformació social i econòmica. Si els ciutadans ens donen la seua confiança, al 2015 els socialistes farem funcionar el País Valencià una altra vegada fent millor allò que sempre hem sabut fer bé. Aportant solucions reals per a problemes reals. No crec que hi haja cap repte que aquesta societat no puga afrontar. I així ho farem.
