L’amistat fa que vulga felicitar Enric Morera -president de les Corts Valencianes i líder del no al poder piramidalment autoritari que imposa Madrid-, en primer lloc, per una qüestió familiar. O no tan familiar, ja que la professionalització dels cossos repressius és un tema polític. I que la policia en temps gloriosos del PP haja posat una denúncia contra la filla de Morera, ara arxivada, també. Ara bé, al president no li pengen el cartellet de carismàtic: potser massa dictadors han sigut carismàtics. En canvi, i més en consonància amb l’època, és persona de treballar en equip i amb molta intel·ligència i discreció, tanta que Compromís no va caure en braços de Pablo Iglesias, sinó que sona i ressona a Madrid com mai ho hauríem imaginat. Sí, l’embranzida del valencianisme polític coincideix amb la secretaria de Morera.
