Un context polític i econòmic internacional similar: Crisis provocades? Finals del mes d’octubre de 1929: El daltabaix de la borsa a Wall Street provoca una crisi econòmica mundial sense precedents que donarà lloc a la Gran Depressió, que s’encebarà especialment amb Europa occidental. Mentrestant, el bolxevisme es consagra a l’antiga Rússia, donant lloc a una Unió Soviètica cada cop més consolidada políticament i que pot arribar a convertir-se en un model polític, econòmic i social que desafie Occident després de la caiguda de l’Imperi britànic.
Les dues circumstàncies provoquen al seu torn l’ascens meteòric del nazisme i el feixisme a Europa a principis dels anys trenta. 15 setembre 2008: La fallida de Lehman Brothers desencadena la crisi econòmica i financera mundial en la qual estem immersos, justament quan la Xina i altres països portaven diversos anys creixent a més del 10% anual, Rússia ressorgeix de les seues cendres reclamant el paper internacional que no ha exercit durant més de vint anys, i l’Iran es va consolidant com a líder regional a l’Orient Mitjà. La recessió econòmica torna a acarnissar-se amb Europa, i es produeix l’explosió de les primaveres àrabs al cap d’un any i mig. Les dues Espanyes i les dues síries, víctimes de la geoestratègia Principis dels anys 1930: Espanya és un país essencialment rural que no ha aixecat cap des de les guerres carlines i la pèrdua de les seues últimes colònies: Cuba i Filipines. Sumit en una inestabilitat política endèmica, la Segona República és testimoni del naixement de tota mena d’agrupacions polítiques i sindicals, i d’un auge del nacionalisme català i basc.
Mentre això passa a la Península, una part de l’Exèrcit espanyol que guerreja al nord d’Àfrica està cada vegada més seduït pels ideals falangistes d’inspiració feixista. Any 2010: Síria era al costat del Líban l’únic país laic de l’Orient Mitjà, i amb el poble millor educat de la regió, però enemistat amb Occident per la seua defensa a ultrança de la causa palestina i per estar formalment encara en guerra amb Israel, a més de per la seua condició d’aliat de l’Iran i del moviment de resistència libanès Hezbollah. A nivell intern, una població urbana majoritàriament secular contrasta amb una població rural majoritàriament sunnita on preval l’islamisme dels Germans Musulmans, una confraria que ha mantingut intacte l’ànim de revenja des que varen ser reprimits per Hafeth al-Assad als anys vuitanta. Instigació exterior i internacionalització Principis dels anys 1930: El comunisme podia arribar a desafiar l’hegemonia mundial anglosaxona i el liberalisme econòmic, i el feixisme era una metàfora de capitalisme nacionalista excloent que podia fer implosionar Europa. Tots dos estaven condemnats a enfrontar-se, i Espanya reunia tots els ingredients per ser utilitzada com a camp de proves i avantsala d’una guerra a gran escala. Any 1936: Després de l’aixecament del general Franco, el bàndol revoltat seria recolzat per partits de dretes, monàrquics, classes burgeses i clergat, rebent ajuda exterior d’Adolf Hitler i Benito Mussolini.
El bàndol republicà, per la seua banda, estaria format per una amalgama de comunistes, anarquistes, sindicalistes i nacionalistes, i rebria l’ajuda externa de la Unió Soviètica. I mentre feixisme i comunisme s’enfrontaven a Espanya, el Regne Unit, França i els Estats Units guanyaven temps i ultimaven la seua aliança amb el sionisme internacional de cara al finançament d’una Segona Guerra Mundial que semblava inevitable, i del resultat dependria l’hegemonia sobre tot el planeta. Any 2010: Síria és el centre de la geoestratègia mundial i l’última baula de la cadena de revolucions provocades que han vingut a batejar com “primaveres àrabs”. La caiguda del Govern sirià és imprescindible per seccionar l’eix xiïta a la regió i provocar la caiguda de l’Iran a mitjà termini. Això permetrà a l’OTAN dominar definitivament la regió, amb un peu al Caucas i un altre a l’Àsia Central, a més dels seus ingents recursos naturals.
D’altra banda, Israel deixarà de tenir enemics, i Aràbia Saudita i Qatar tindran via lliure per expandir la seua ideologia religiosa fonamentalista a la regió, mentre Turquia tindrà accés a nous mercats i liderarà el comerç a la zona, a més de ser-li adjudicat el projecte de un nou gasoducte a Europa. Un nou Orient Mitjà naixerà, donant pas a un nou ordre mundial que acabe consagrant un món unipolar dominat per un ‘Últim Imperi’ de tall anglossionista, acabant definitivament amb les ànsies de Rússia i Xina de tenir un paper més decisiu en la política mundial. L’esclat de la guerra siriana va venir precedit d’un gran treball conjunt de les intel·ligències saudites i occidentals. Durant el conflicte, l’Exèrcit sirià ha rebut ajuda en intel·ligència, logística i armament dels seus aliats tradicionals (Rússia, Iran i Hezbollah), mentre que els rebels han rebut finançament, armament, logística i intel·ligència, a més d’ensinistrament a Turquia i Jordània per part dels seus patrons.
Però a Síria l’intervencionisme ha anat molt més enllà, ja que desenes de milers de gihadistes internacionals han estat reclutats, ensinistrats i armats abans de ser introduïts en territori sirià, en una macrooperació coordinada entre les potències occidentals, Aràbia Saudita, Qatar i Turquia. Aquesta tàctica està destinada a provocar l’odi interètnic i intersectari que precipite la caiguda del Govern de Bashar al-Assad, en un país que ha estat model de convivència durant els darrers segles. No obstant això, sembla que s’ha aconseguit l’efecte contrari, ja que a dia de hui fins i tot els rebels s’enfronten a les milícies d’Al-Qaida que sembren el terror al nord del país, fins al punt que el conflicte ha passat de ser qualificat com a guerra civil a ser considerat una guerra de l’Exèrcit sirià contra el terrorisme internacional, paradoxalment el suport de les potències occidentals. Catàstrofes humanitàries i paràlisi internacional La Guerra Civil Espanyola es va saldar amb gairebé 700.000 morts entre militars i civils en el període de tres anys i centenars de milers d’exiliats, mentre que a Síria el nombre s’acosta ja als 200.000 morts i més de cinc milions de refugiats i desplaçats, sense que s’albire una sortida a aquesta situació. En tots dos conflictes, la comunitat internacional i les institucions internacionals s’han caracteritzat per la seua absoluta ineficàcia, en estar segrestades pels interessos de les potències amb interessos a la regió. La Guerra Civil Espanyola i la siriana poden ser qualificades com dues guerres mundials localitzades en un sol país. ¿Guerres contra les crisis, o crisi per les guerres? La guerra ha estat un negoci des de l’antiguitat. Una manera de perpetuar el poder i l’hegemonia d’uns pobles sobre altres per mitjà de la violència, i la creació d’una crisi econòmica és una forma més subtil de desencadenar un conflicte bèl·lic. Entre elles, les guerres fratricides instigades des de l’exterior, amb la base de la màxima “divideix i venceràs”, són l’expressió màxima de l’egoisme i la cobdícia humana. I tant en el cas espanyol com en el sirià es dóna aquesta circumstància.
Avantsales de guerres mundials? La Guerra Civil Espanyola va ser el pròleg de la Segona Guerra Mundial, que se saldaria amb més de 60 milions de morts i la utilització de l’arma nuclear per precipitar el seu final. Preguem perquè el conflicte sirià no siga l’avantsala d’una Tercera Guerra Mundial, en la qual molt probablement s’utilitzaria l’arma nuclear des del seu inici, circumstància aquesta que sens dubte seria definitiva per a l’espècie humana.
