Ara que hem acabat amb els darrers exàmens de Batxillerat i ESO caldria avaluar a cada Institut les conseqüències del canvi de data decretat per la Conselleria, comparant els resultats d’enguany amb els de l’any anterior. I la variable què millor pot aclarir-ho és probablement el quocient entre les assignatures aprovades en juliol d’enguany o setembre de l’any passat i el total de les suspeses al juny de l’any respectiu.

Desconec si el programa oficial de gestió de centres, el famós ITACA, permet disposar d’aquestes dades automàticament, la qual cosa facilitaria molt el càlcul del quocient esmentat. De qualsevol forma un professor només pot accedir a les seues dades i per a calcular-ho on treballe he hagut de fer-ho artesanalment, agafant les actes i comptant una per una totes les assignatures suspeses de cada alumne. Com el procés és molt laboriós he agafat sols els 3rs d’ESO, un nivell mitjà, amb nombrosos alumnes i prou representatiu del total. Les dades són les següents:

Al 2014 han hagut més assignatures suspeses perquè també hi havien més alumnes, però el nombre mitjà de suspeses per alumne ha sigut molt semblant els dos cursos: 5,22 al 2013 i 4,97 al 2014. I el nombre d’alumnes no presentats també ha sigut molt semblant: 9 en setembre de 2013 i 10 en juliol de 2014.

Dit açò, podem comparar la proporció d’assignatures aprovades finalment respecte a les suspeses en juny d’ambdós cursos: el 20,2% en setembre de 2013 i el 14,7% en juliol de 2014

La diferència és significativa: la quarta part menys d’assignatures aprovades enguany que l’any passat. Els professors eren els mateixos, les assignatures les mateixes i els alumnes molt pareguts, alguns d’ells els mateixos també. La diferència, doncs, era la data dels exàmens, que enguany deixava només dues setmanes per a preparar-los mentre que l’any anterior deixava dos mesos.

I no és sols que els alumnes han tingut molt menys temps per a preparar els exàmens, és que tampoc han tingut temps per a descansar uns dies de l’estrès final del curs, que havien acabat fent un munt d’exàmens. I en molts casos tampoc han pogut fer els treballs que altres anys els ficaven en algunes assignatures. En aquestes condicions és lògic que hi hagen més suspesos en juliol que en setembre.

En altres països, al qui ha tingut l’ocurrència d’avançar les dates dels exàmens sense deixar a penes temps als alumnes per a preparar-los li costaria el càrrec, encara que fóra la consellera o el ministre. I dic més, en un país normal no s’haurien atrevit a aprovar una mesura com aquesta sense tindre el consens de la comunitat educativa, perquè eixa és una altra, els sindicats docents s’han oposat des del principi i les AMPA també, fins i tot les dels centres concertats, de manera que ha sigut una mesura absolutament unilateral, arbitrària i imposada per la Conselleria contra l’opinió dels demés sectors.

I tot per a què? Per què s’ha fet aquest canvi nefast per a alumnes, pares i professors? Diuen que així podrem començar abans el curs, el 3 de setembre, però si fa la calor normal d’eixos dies, que són encara d’estiu, com les nostres aules no són adequades per a la calor, alumnes i professors no podrem donar bé les classes. S’imagineu l’atenció i l’interés que tindran els adolescents eixos primers dies de setembre, suant la gota grossa a les aules massificades, en grups de trenta i tants, que quasi no caben a les aules? I començar ja malament el curs pot dificultar-lo més després…

Està ben clar que per motius pedagògics no ha sigut el canvi, probablement els vertaders motius eren propagandístics, demagògics: canviar alguna cosa per a eixir en premsa i poder dir que han fet quelcom, encara que després siga contraproduent i perjudique sobretot els alumnes amb majors dificultats. Serà que són així de burros, els de dalt, i per això claven tant la pota? O serà que volen els ciutadans més burros, per poder així enganyar-los millor?

Amb els precedents que hi ha no és d’esperar que destituïsquen o que dimitisquen els responsables del nou desgavell, ni tan sols que rectifiquen i tornen enrere, deixant els exàmens finals en setembre. Aquests són del “sostenella y no enmendalla”, fa anys que estan enrocats i van d’error en error, de malbaratament en malbaratament, de deute en deute, .., confiant que el poble seguirà callant, enganyat. Van a salt de mata i decreten el que se li ocurre a l’última consellera que hi arriba, i després ho paguem tots. Però si tenim governants com el Ruc aquell que va dir “gilipollas” y que havia que “rematar” els professors que utilitzen paraules com aleshores o gairebé, fent una vertadera apologia de la ignorància i de la violència; i el Ruc segueix encara manant, i molt.

En un altre país europeu açò no haguera passat, però dissortadament nosaltres no vivim en un país normal. O és que pot dir-se normal un país on han tingut que aforar a presses i corregudes l’exrei (per què serà?), per cert que tenim més aforats que tots els països d’Europa junts (per què serà també?). Un país on el mateix president del govern és sospitós d’haver rebut sobresous amb diners procedents de les empreses que contractaven amb l’Administració! Pot ser normal que ací, en la Generalitat Valenciana, hi hagen un munt de diputats, càrrecs i excàrrecs del partit governant imputats per corrupció, perquè han furtat fins i tot dels diners de la cooperació? És aquest un país normal? És açò una democràcia?

Comparteix

Icona de pantalla completa