No obstant això, acceptant per un moment la validesa de l’enunciat que implica la renúncia a dedicar-li temps i esforços als grans canvis, em crida l’atenció la poca cura que es té en els detalls.
Desprès de molts anys d’esperar la necessària reforma del col·legi públic Carraixet d’Almàssera per fi enguany han començat les obres i sembla que si les previsions es compleixen, en dos cursos escolars l’alumnat estrenarà col·legi en condicions i deixarà els barracots on es troben ara.
Com sempre s’haurà fet per motius de comoditat i/o per motius econòmics i de ben segur per manca de sensibilitat. Però els beneficis que ens proporcionen els arbres no es poden mesurar amb cap d’aquests paràmetres, menys encara quan la petjada ecològica de la nostra “civilització” està portant-nos a punts de destrucció del planeta que són ja irreversibles. I en aquesta situació de no retorn en lloc de plantar arbres per tot arreu dels pobles i ciutats, van i tallen els que estan plens de vida i donant vida.
No sé de qui és la responsabilitat directa d’aquest acte irrespectuós i irresponsable, però sí considere important fer-ho públic perquè no es torne a repetir en cap altre lloc i que quan l’administració pública contracte amb una empresa pose per davant com a requisit imprescindible el medi de totes i tots abans que els guanys d’uns pocs.
Un detall? Segurament, però en els detalls també està la diferència.
