Ho hem aconseguit. No, més ben dit: ho han aconseguit. Molts dels qui de normal actuarien amb paternalisme o bones intencions comunitàries s’han dedicat al profit personal a costa nostra, els ciutadans. I la seua infàmia l’han emmascarada simbòlicament amb un regionalisme ranci o, el que és igual, un nacionalisme espanyolista suïcida en un Estat autonòmic. Ha sigut l’última fase d’una història desgraciada, de descomposició de l’esperit col·lectiu. A hores d’ara als valencians ens ve molt costera amunt qualsevol empresa comunitària. El regne d’Espanya ens assenyala amb el dit i riu. ¿Com no s’ha de burlar d’una societat que ha renunciat a ser-ho i s’ha fet l’harakiri col·lectiu sense més pseudocompensació que l’autodestrucció econòmica, social, cultural…? Els valencians fem llàstima.
