El 9 de novembre de 1989, queia el mur de Berlín. Amb este gest, acabava la guerra freda entre l’URSS i els EUA. Als anys següents, Europa va començar a signar acords comercials amb EUA de forma successiva. L’11 de febrer de l’any 2013 un grup d’experts recomanava a la UE (Unió Europea) l’apertura de negociacions per crear un acord de lliure comerç amb EUA. Començaven així les negociacions secretes del TTIP (Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió) amb el govern dels EUA i les del CETA (Acord Econòmic i Comercial Global) amb Canadà.
El passat mes d’abril, es van fer públics uns documents secrets que revelaven informació sobre les negociacions i mostraven l’abast d’un acord que pot acabar amb el sistema de govern democràtic als països de l’Europa Occidental.
Entre els objectius d’estos tractats està l’eliminació de les obligacions duaneres entre els EUA i la UE, en sectors com l’agricultura, on encara hi ha barreres als productes transgènics o a l’ús de pesticides.
Per a impedir qualssevol canvis en la legislació nacional, les multinacionals, poden litigar contra aquelles normes que representen un obstacle als seus interessos. El TTIP aprova els ISDS (Tribunals d’Arbitratge Internacionals) que poden bloquejar canvis legislatius nacionals i autonòmics.
L’any 2006, la companyia de tabac Philip Morris va demandar el govern d’Uruguai per aprovar una llei que prohibia fumar en espais públics. La Companyia va entendre que la llei vulnerava els seus interessos i li va demanar al govern d’Uruguai una compensació de 25 milions de dòlars.
Però l’objectiu principal del TTIP és el control de sectors públics tan importants com les infraestructures socials, la salut o l’educació. Els governs no podran revertir la gestió dels serveis després d’haver-los privatitzat.
Amb estos tractats, els ajuntaments i les Comunitats Autònomes perdran gran part de la capacitat de gestió en sectors com l’habitatge, la sanitat, el medi ambient, l’educació o l’alimentació. La creació d’un Organisme de Cooperació Reguladora, permetrà supervisar l’impacte de totes les regulacions locals que els puguen afectar o perjudicar. Amb este filtre, es bloquejaran normatives que entren en conflicte amb els seus interessos econòmics.
El tractat de lliure comerç NAFTA, signat en 1994 per Mèxic, Canadà i els EUA va generar la desaparició de més d’un milió de llocs de treball i la reducció dels salaris i prestacions de milions de treballadors.
En paraules del lobbista Shaun Donelly, es tracta “d’acabar amb el principi de precaució”. Este principi ens protegeix de les companyies d’agroindústria, dels grups farmacèutics o del sector químic, que intenta comercialitzar productes amb una seguretat que encara no està demostrada.
Molts països de la UE estan qüestionant l’aprovació del TTIP amb EUA, però obliden parlar del CETA, un tractat amb Canadà que permetrà a les multinacionals nord-americanes accedir als mercats europeus a través de les filials que tenen al Canadà.
Durant el primer semestre del 2017 la UE té previst realitzar la votació per a aprovar l’acord CETA i el vot a favor o en contra del Partit Socialista Europeu serà fonamental per al futur d’Europa i del nostre país.
Organitzacions arreu d’Europa estan preparant mobilitzacions per intentar frenar estos acords. El nostre país, hi participarà durant la setmana del 8 al 15 d’octubre.
L’aprovació del TTIP o del CETA canviarà per sempre la vida de tota la població a l’UE i frenarà qualsevol intent per part de governs progressistes, d’aprovar lleis per protegir o millorar la vida de la població. La desaparició de les fronteres econòmiques pot significar, també, la desaparició dels països i de les lleis fonamentals que es van crear per protegir la ciutadania.
La independència de Catalunya o d’Escòcia pot convertir-se en un gest simbòlic dins d’un marc transatlàntic on les multinacionals poden canviar les lleis, bloquejar-les i adaptar-les als seus interessos econòmics.
La meua opinió és que el nostre govern no pot guardar silenci i pensar que l’aprovació d’estos tractats no ens afectaran. La consulta popular austríaca, representa una bona ferramenta per informar la població del nostre país, de la gravetat del problema i perquè conega quina és l’opinió dels seus representants a les institucions.
