Les investigacions del cervell d’aquestes persones indiquen alteracions al còrtex prefrontal i falta d’activitat al sistema límbic. Açò ens demostra la incapacitat de les persones amb psicopaties per a generar empatia o compassió.
La formació del psicòpata no és només una qüestió cerebral. L’ambient influeix de forma determinant. La violència o els abusos sexuals en criatures poden disparar aquest comportament.
En alguns sectors de la societat, com ara la banca, una actitud especialment psicopàtica és un avantatge perquè es basa en l’explotació i l’engany dels seus clients.
Segons l’OMS (Organització Mundial de la Salut), el 2% de la població és psicòpata. Això demostra que al nostre país poden haver al voltant de mig milió de persones amb aquestes característiques, que viuen i treballen entre nosaltres. La majoria no són assassins ni tampoc no estan a la presó.
Moltes d’aquestes persones són psicòpates moderades o mediocres, un cap de personal cruel o un marit promiscu i manipulador. Per a elles, l’èxit és controlar i fer por al personal d’una oficina o arribar a ser el regidor corrupte d’un ajuntament.
Però, sense cap dubte, la forma més fàcil per descobrir un psicòpata és animar-lo a parlar d’ell mateix. Tot i les habilitats que mostren per a amagar les seues intencions, el punt dèbil que els delata és que no poden evitar parlar de la seua superioritat.
Robert Hare va dissenyar un test conegut com la PCL-R o Escala de Hare per a poder diagnosticar els assassins psicòpates tancats a la presó.
El psicòleg industrial Paul Babiak va rebre l’encàrrec d’analitzar la plantilla de set empreses per a trobar les persones millor preparades. Va aplicar l’Escala de Qualificació de Psicopatia de Hare (Escala PCL-R) als equips directius de les companyies i va descobrir, que de les 203 persones a les quals va aplicar el test, 25 d’elles eren psicòpates. Això representava un percentatge quatre vegades superior del que trobem en la societat.
L’estadística indica que el 4% dels líders empresarials són psicòpates. Això confirma que el capitalisme s’ha convertit poc a poc en una forma de psicopatia.
El periodista Jon Ronson ha publicat el llibre “És vostè un psicòpata?” on analitza la societat per concloure que aquestes persones, controlen el món.
Si els assassins en sèrie poden destruir una família, els psicòpates en l’empresa i la política arruïnen economies i societats.
Cal indicar que la proporció de dones diagnosticades amb aquest comportament és, en l’actualitat, cinc vegades inferior a la d’homes. Això indica que les dones sempre seran més empàtiques i emocionals que els homes.
Però, no tots estan preocupats pels riscos d’estar governats per psicòpates. L’anglés Kevin Dutton guanya milions venent llibres on anima a “potenciar el psicòpata que tots portem dins”. Al seu últim llibre, ofereix consells d’autoajuda per a ensenyar els lectors a utilitzar l’“enginyeria de precisió” psicopàtica.
L’advocada nord-americana, amb el pseudònim de M. E. Thomas, admet que és una psicòpata i reconeix que li va bé: “Tenim un avantatge en termes de competitivitat i raonem d’una altra forma: pensem com a depredadors i reconeixem les debilitats de la resta de la gent d’una forma natural i instintiva”.
Sembla que tindre empatia i preocupar-se pel futur de la humanitat no està de moda i que fer-ho no ens ajudarà a triomfar en una societat capitalista i competitiva. Però, la historia ens ensenya que, en moments de crisi i perill, la cooperació i la solidaritat són les ferramentes que han ajudat la humanitat a sobreviure.
