Amb l’excés de complexitat de la societat, s’allunya i acabem perdent les regnes de la vida, la individual i la col·lectiva. I cal pensar que només hem vingut a la Terra per a viure. Però no ens deixen viure la simplicitat, entre d’altres la del món rural. Ens volen a les ciutats, industrialitzats. Els polítics són addictes al poder i ens necessiten per a exercir-lo. La seua satisfacció malaltissa ens condemna a la complexitat inexplicable, a buscar un cau a la ciutat i assumir la seua simbologia del món. Utilitzen tots els mitjans al seu abast, des de les bones paraules fins a la Guàrdia Civil. Qualsevol innovació que desitgem per a la nostra vida, no sabem què passa però se sol frustrar, estem lligats a déu sap què invisible, acabem adaptant-nos a les situacions més kafkianes i obeint les ordres de dalt disfressades. Sense entendre tampoc la complexitat, els polítics mouen els fils de la nostra presó.
