Quan es parla de les coses essencials, la gent s’escandalitza. Estem massa acostumats a viure dins la bombolla insensible de la quotidianitat. I el doble llenguatge només grava al cervell el més superficial. Els polítics no solen lliurar-se al servei dels ciutadans, sinó que tenen set de poder, de sentir el plaer del poder, potser tan atractiu com el sexual. Fins ara, que ells hagen jugat amb el poder ens ha dut a una societat caòtica, brutal, pitjor que la demència. Però encara poden resultar molt més perillosos: després dels camps d’extermini nazis, ja no ens estranya res. Sense a penes adonar-nos-en, l’evolució tecnològica va escampant una xarxa de control sobre els humans que fa feredat perquè evoca, al final, una mena de societat utòpica fèrriament controlada i dirigida pels polítics supervivents a altres polítics.
