Francesc Viadel, autor de “No mos fareu catalans. Hª inacabada del blaverisme”, escrivia tres articles excel•lents, com tres dards enmig de la diana, després del 9 d’Octubre, per denunciar aquesta impunitat i responsabilitzava els governants valencians d’unes agressions intolerables, insuportables i inassumibles al si d’una societat democràtica i instava la fiscal a actuar contra aquests delictes intolerables. Tant “L’esvàstica, Artur Mas i el silenci de Rita Barberà“, com “El 9 d’octubre: Diada segrestada pel blaverisme” i “L’escarni de Guillem Agulló i la fiscal en cap de València” radiografiaven la gravetat de la situació d’un País Valencià que ha covat l’ou de la serp i el deixa créixer amb “normalitat”. També l’escrit de Jordi Sebastià sobre Galileu remarcava la necessitat de demanar responsabilitats per la violència nazi que és emparada per les institucions del govern de Madrid i de València. Observe, amb espant, el vídeo d’Albert Montón el 9 d’octubre a La Veu del PV; tracten els valencians de manera semblant a com els nazis consideraven els jueus, amb esvàstiques, consignes nazis, al•lusions amenaçadores a les cambres de gas i apologia del terrorisme criminal. Ni a Alemanya, ni a França, ni a Àustria o Holanda, cap govern democràtic admetria a Europa que uns pallassos i criminals nazis gosaren aterrar la població amb crits i consignes terroristes, amb insults i agressions contra d’altres valencians i/o catalans, com si estiguérem en un viatge de retorn al passat de l’Alemanya nazi. Cal denunciar-ho al Parlament Europeu perquè reconeguen l’oficialitat de la nostra llengua catalana i ens ajuden a combatre el nazisme i racisme anticatalanista d’arrel que alimenta l’estat espanyol.
Ens recordava Viadel que els mateixos que insultaven i agredien la gent de Compromís a la processó “cívica”, eren els qui havien assassinat Guillem Agulló i Salvador, i se’n vantaven ufanosos dels seus crims, que indica, que no s’han rehabilitat amb tant poc temps a la presó; eren els mateixos, delinqüents, que havien llençat amenaces de mort contra els seus pares, Carme Salvador i Guillem Agulló, que, cap estat democràtic i de dret hauria de deixar sense castigar els culpables, perquè mostra la complicitat criminal de l’estat espanyol amb l’assassinat -quasi impune- de Guillem Agulló i Salvador. Mostra un estat trencat i doblegat per l’espina dorsal de la pesta nazi, espanyolista i blavera. Impulsat per un PP a la deriva que, desesperadament, per tractar que s’obliden els seus llatrocinis i corrupció, trau l’espantall de l’anticatalanisme, que han estat nodrint des de fa més de 50 anys. La legalització d’Aurora Boreal amb obertura de seu a Alcoi, on hi hagueren víctimes als camps de concentració nazis, és un ultratge a la memòria dels qui patiren la barbàrie nazi.
Aquests nazis criminals, que donaven suport a l’assassinat de Guillem, són els mateixos, que, en una recent operació anti-nazi, iniciada per la guàrdia civil, però, amb proves destruïdes per infiltrats nazis dins de la mateixa guàrdia civil, havia servit per invalidar el procés contra aquests grups nazis del País Valencià per tinença i venda d’armes, per associació delictiva i criminal, per incitació a l’odi i a l’agressió, per agressions, etc. Probablement, l’escenificació nazi del 9-O era la seua manera d’expressar, la joia i l’agraïment als tribunals de justícia espanyols per la seua absolució, impresentable; la seua manera de celebrar la seua impunitat absoluta. Perquè durant anys, des del PP i UV, s’ha excitat els instints anti-valencians i anticatalanistes -amb una total irresponsabilitat- i s’ha estimulat el menyspreu per la vida i la integritat dels altres. Si són “catalanistes”, no tenen cap dret, tot s’hi val. A Euskal Herria, si alguna gent vinculada a Amaiur, Sortu o de Gestores proamnistia, es vantaren dels assassinats per ETA, eixirien a primera plana tots els mitjans de comunicació, s’obririen diligències judicials, s’il•legalitzarien i se’ls jutjaria i se’ls condemnaria com a culpables d’apologia del terror a anys de presó. ¿Per què al País Valencià els nazis poden assassinar Guillem i vint anys després continuar vantant-se’n, amb absoluta impunitat, alegrant-se de la seua mort i cantant a plena llum del dia amb un escarni ignominiós que incita a l’assassinat? ¿No és un delicte de profanació, de terrorisme, d’un dolor insuportable per als seus familiars i amics, reobrir-los les ferides i llençar-los sal i sofre -sàdicament i contínua- com si els nostres sentiments pogueren ser xafats per una gent miserable i vil, als quals sembla que els manca els mínims sentiments de compassió humana?
També m’he llegit -recentment- “Into That Darkness, “Desde aquella oscuridad. Conversaciones con el verdugo: Franz Stangl, comandante de Triblinka”, edhasa, 2009, de Gitta Sereny, i estava llegint, mentre llegia els articles de Francesc Viadel sobre la valenciania nazi, un altre llibre de Sereny, per tractar de fer llum entre tanta tenebra, titulat “El trauma alemán. Testimonios cruciales de la ascendencia y la caída del nazismo. La autobiografía más completa y emotiva contra el Tercer Reich”. En aquest segon llibre Sereny conta la seua visió i les seues experiències a Alemanya des de 1938 fins a 1999, i representa un calidoscopi de descobriments per explicar les ferides del nazisme i les seues conseqüències fins avui dia. Cal que a València s’adonen -les autoritats polítiques- que hi ha nazisme? Per definició, el nazisme, és una ideologia criminal contrària als drets humans, a la llibertat i a qualsevol noció de mínima democràcia. És indecent i depravat tractar d’encobrir el nazisme, banalitzant-lo, en presentar-lo com una ‘ideologia’ més. Perquè és el terror i l’horror, generat per polítiques, subvencions i suports concrets.
D’origen hongarés, òrfena de pare des dels dos anys, Gitta Sereny, vivia a Viena i als 11 anys tornava, el 1934, a l’internat d’Anglaterra, a Nuremberg, la Creu Roja o l’organització nazi equivalent es va fer càrrec d’ella i es va trobar assistint com a espectadora al congrés del Partit Nacionalsocialista, un fantàstic teatre orquestrat pel Albert Speer, futur ministre de Hitler de la guerra. Els crits i els clams de joia de les masses, li semblaren ‘fascinants’, la seua mestra a Kent (Anglaterra), al cap d’uns dies, els va posar una redacció “El millor dia de les meues vacances” i Gitta, va contar l’espectacle nazi que havia vist a Nuremberg, la seua mestra li va dir: “Crec que necessites entendre allò que has vist, qualsevol persona que vinga de la part del món que tu ha d’entendre” i li va lliurar un llibre recomanant-li que el llegira i l’entenguera fins on poguera, era “Mein Kampf”, on Hitler reivindicava la necessitat que tenia Alemanya de “Lebensraum” (espai vital) a “l’Est”. Reconeix Sereny que als 11 anys no sabia res de política i poc de geografia, però va veure clar que cap país cediria, voluntàriament, part del seu territori. No sabia res d’antisemitisme, però s’adonà que Hitler odiava els jueus… Tan semblant a l’odi que s’ha instigat i s’instiga, institucionalment, al País Valencià contra els valencians, catalans i catalanistes a tot arreu d’Espanya. I és que, com declara en una recent entrevista l’escriptor holandés Cee Nooteboom: “Alemanya ha digerit i superat el passat. Espanya no”. No sabem si Alemanya ha superat del tot el passat, el que és evident és que Espanya reprodueix el seu esperit imperialista, colonitzador i exterminador dels altres, d’aquells diferents a la matriu castellana d’un estat incapaç de reconèixer els drets dels altres i el dret a la diversitat i al plurilingüisme.
Als 14 anys Gitta deixà l’internat anglés a Kent i tornà a viure a Viena amb sa mare i començà a estudiar a l’escola d’art dramàtic, Max Reinhardt. Quan els nazis entraren a Viena, la seua ‘fascinació’ anterior pels nazis es va trencar -ràpidament- en veure un eminent metge jueu obligat a netejar el sòl pels soldats nazis, sent insultat i humiliat per la força bruta. En aquest llibre, Sereny, replega fragments de la seua pròpia vida en el marc de la seua llarga recerca per a entendre què és “el que porta els éssers humans tan sovint i tan de pressa a abraçar la violència i immoralitat”. A través de la seua vida i del treball, primer com a infermera i educadora d’infants de la Creu Roja i després com a periodista i escriptora, ens conta a “El trauma alemany” com va començar a comprendre com la tirania podia usar ideals com a arma i aprofitar la seua capacitat per a corrompre els instints humans millor intencionats i fomentar així la seua perversitat.
Com els nazis de València, que, des de la seua ideologia nazi, ataquen de “filldeputes”, “renegats” i “traïdors”, curiosament i paradoxal, als valencians, balears i catalans del nostre país que més defensen la nostra llengua i cultura valenciana, balear [i/o catalana]. Perquè la seua ideologia totalitària es basa en l’extermini dels altres, de les altres llengües, considerades inferiors, de les altres cultures, de les altres nacions sense estat o de les altres persones que no pensen com ells voldrien que pensaren o que no pensaren, com explicava -magistralment- Sebastià Carratalà, a La Veu del PV a “Tenebres” quan deia “En Eclipsi de sol” (1926), George Grosz pinta de forma descarnada l’atrocitat del capitalisme salvatge, la manipulació i el suborn amb què sotmet els alts càrrecs de govern als seus designis, la violència que pot arribar a infligir a la població per tal d’aconseguir els seus objectius, i ho fa a Berlin en una època especialment conflictiva”. O a València si del que es tracta és de mantenir el supremacisme del nacionalisme espanyolista i la subordinació del valencianisme i del catalanisme; en fer servir qualsevol mitjà.
Membre de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià
