Són aquells que callen o firmen un manifest a favor dels interessos econòmics de qui els paga, el Regne d’Espanya-Madrid. I no ho fan per cinisme, sinó perquè la subjectivitat humana està lligada a l’estómac, com entre si tots els nostres òrgans i facultats. A pesar del descens de la seua influència, troben un allotjament vital d’or en els establiments universitaris. Els intel·lectuals orgànics espanyols solen ser mereixedors d’un suplement pecuniari substanciós en ser investits tertulians de la Real Academia de la Lengua. I per tal que no patisquen cap crisi personal, són convidats i gratificats per diaris, ràdios i teles. Tot això reben els intel·lectuals espanyols per callar i firmar un manifest de tant en tant pel qual insinuen que els cinc-cents milions de castellans no són fruit de la barbàrie espanyola.
