Els escocesos sí que aprenen

Les eleccions generals al Regne Unit ens han deixat moltes conseqüències inesperades, en clau britànica ha sorprés la davallada de l’extrema dreta de l’UKIP que ha obtingut només un representant, recordem que aquesta formació antieuropea i xenòfoba va guanyar les eleccions europees fa només un any i ni tan sols el seu líder Nigel Farage ha guanyat el seu escó a Thanet South, Kent (ha perdut contra el conservador Craig Mackinley).

L’altra gran notícia, però no tan inesperada, ha sigut l’aclaparadora victòria dels nacionalistes escocesos amb 56 escons de 59 possibles. Hem de tenir en compte que a les últimes eleccions generals de 2010 van obtenir només 6 parlamentaris i el dijous passat van arrasar, augmentant en 50 escons, en uns resultats sense precedents.

>

El partit Laborista (Scottish Labour) quasi desapareix completament d’Escòcia, tot i que històricament havia sigut el seu bastió i només Ian Murray ha aconseguit mantenir el seu escó d’Edimburg Sud, un escó també per als Tories a la frontera amb Anglaterra i un parlamentari per als Liberal-demòcrates a les illes Shetland, que ha aconseguit mantenir.

La campanya del referèndum per la independència ha tingut unes conseqüències terribles per als laboristes escocesos que han pagat molt car el seu suport al NO (amb totes les diferències es podria establir un paral·lelisme amb el PSC a Catalunya), han passat de 41 escons al 2010 a només 1, la seua alineació junt a conservadors i liberal-demòcrates en la campanya Better Together (Junts Millor) els ha provocat un desgast irreparable: els votants escocesos recorden totes les promeses que els van fer per tal de convéncer-los per a votar no a la independència, cap d’aquestes promeses s’ha materialitzat, s’han sentit enganyats i han aprés la lliçó.

Un element que ha tornat a ser protagonista durant aquesta campanya ha sigut el Programa Trident Nuclear amb la base naval de la Marina Reial Britànica a l’estuari del riu Clyde, a l’oest de Glasgow, l’existència d’armes termonuclears i la proliferació d’aquestes en territori escocés ja va ser un tema cabdal durant la campanya del referèndum i ara mateix compta amb l’oposició de gairebé tots els escocesos que reclamen una reubicació o eliminació total d’aquest programa nuclear.

Ed Miliband, el líder dels laboristes britànics, Nick Clegg, número 1 dels liberal-demòcrates i Nigel Farage, de l’UKIP, han presentat ja la seua dimissió a conseqüència dels pobres resultats. En canvi, Jim Murphy el líder dels laboristes a Escòcia, que òbviament també ha perdut el seu escó en favor dels nacionalistes, s’ha negat a dimitir al·legant que vol donar estabilitat al quasi inexistent laborisme escocés i que “ha sigut sobrepassat pels esdeveniments”.

L’escletxa que s’ha obert entre Londres i Edimburg sembla ja insalvable i els seus polítics caminen en direccions oposades. Algunes veus autoritzades del Partit Nacional Escocés parlen que es podria dur a terme un nou referèndum per la independència en cinc anys, de moment la seua líder Nicola Sturgeon ha afirmat a la BBC que els 56 representants escocesos aniran al Parlament de Westminster a exigir la fi de les polítiques d’austeritat i demanar la devolució de competències al Parlament Escocés. D’altra banda, David Cameron en el primer discurs adreçant-se a la nació com a gran guanyador ha promès: “la major cessió de competències de la història” per a Escòcia, potser arriba massa tard perquè sembla que els escocesos sí que aprenen.